El fotoperiodista més gran del segle XX va venir a Barcelona durant la Guerra Civil i va deixar imatges per a la història. A l’avinguda de Sarrià, a l’antic estadi del RCD Espanyol, Robert Capa va fer el seu darrer reportatge fotogràfic a la ciutat. En aquella època tenia vint-i-cinc anys.
Robert Capa
El periodista Jordi Bigues explica que Capa va néixer a Budapest el 1913 amb el nom d’Ernest Andrei Friedman. Amb la seva companya, Gerda Taro, es van inventar el pseudònim Robert Capa. Capa era un foto-periodista que havia començat la seva carrera a Berlín i a París i que destacava per estar sempre a la primera línia de front.
Capa va arribar a Barcelona a finals de l’agost del 1936. Com feia sempre, va anar a primera línia de foc, tant a Andalusia com a la batalla de Belchite. En aquesta batalla, precisament, va morir Taro, esclafada per un tanc. En aquesta etapa, capa va fer fotografies emblemàtiques, com el milicià caigut. Durant aquest temps, va aprofitar per fer viatges internacionals a la Xina i Nova York.
Capa era un fotògraf molt actiu i per això va fundar l’agència Magnum, que acabaria sent una de les més importants del món.
La Maleta Mexicana
Se sap que Capa va estar a Barcelona el gener de 1939 per les fotografies de l’anomenada Maleta Mexicana. En acabar la guerra, els negatius fotogràfics de Capa i dels seus companys es van guardar en tres capses. Aquestes capses van anar a mans de l’ambaixador de Mèxic a França, que se’ls va endur al seu país. La filla de l’ambaixador les va trobar a les golfes de casa seva anys després. En veure-les, va reconèixer de seguida el valor que tenien. D’aquesta manera es va salvar un llegat que ara es custodia a Nova York com un patrimoni de la humanitat.
Les fotografies de la Maleta Mexicana estan fetes a l’estadi de l’Espanyol, a Sarrià, on la república va fer el darrer reclutament, cridant a files als menors de cinquanta anys. Al camp de futbol, omplien els papers i els donaven un fusell i mantes per anar al front. La preocupació del moment, amb la guerra pràcticament perduda, es reflecteix a les cares dels protagonistes. Alguns van arribar a anar al front, però la majoria es van quedar a casa esperant ordres. Amb l’entrada dels feixistes, aquests homes es van haver de desfer de les rames i els fusells que tenien.
Unes setmanes abans, Capa havia estat fotografiant nens i nenes de l’escola Dolors Monserdà, a Sarrià, rebent l’ajuda alimentària del quàquers, una organització humanitària religiosa del Regne Unit. Algunes de les persones fotografiades encara sobreviuen i gràcies al seu testimoni s’ha pogut situar l’acció.
Capa es va comprometre amb la causa republicana des del primer moment i va mantenir el seu compromís fins al final. Va estar al comiat de les Brigades Internacionals i va acompanyar els maquis en el seu intent d’ocupació de la Vall d’Aran el 1944. També va fotografiar Pablo Picasso. Capa va tenir una carrera molt reeixida fins a la seva mort, el 1954 al Vietnam.
