La trobada de tres grans artistes al Café de Oriente de la Rambla va ser l’origen de la famosa cobla ‘Ojos verdes’, amb lletra de Miguel de Molina.
La Granja Oriente
Durant la Segona república, els locals de la Rambla replegaven molta gent de la cultura i la faràndula. L’Hotel Oriente, una modesta fonda del segle XIX que va arribar a ser un dels hotels més luxosos de la ciutat, n’era un. Als baixos s’hi es van establir diferents locals, un dels quals era la mítica Librería Española, encapçalada Per Antonio López i freqüentada per intel·lectuals com Santiago Rusiñol. A l’altra banda, la Granja Oriente era freqüentada per personatges com ara el poeta Federico García Lorca, el també poeta Rafael de León o el cantant de cobla Miguel de Molina.
Hotel Oriente
La relació de Federico García Lorca amb Barcelona es remunta el 1925, quan Salvador Dalí el va convidar a visitar Catalunya. Anys després, el 1935, Lorca va estrenar amb gran èxit fins a tres obres a la ciutat: ‘Bodas de sangre’, ‘Yerma’ i ‘Doña Rosita la soltera’, protagonitzada per Margarita Xirgu. L’estrena d’aquesta darrera obra va coincidir amb l’aparició de Miguel de Molina al Cabaret Mónaco, molt propera al Teatre Principal. Lorca, Miguel de Molina i Rafael de León es van trobar als baixos de l’Hotel Oriente i van començar a donar forma als famosos versos d”Ojos verdes’, que feien referència als mariners que passejaven per la Rambla.
Aquests tres artistes andalusos van ser molt atrevits amb la lletra de la cobla. Un dels versos deia: “Apoyá en el quicio de la mancebía”, essent la “mancebía” un prostíbul. La censura va actuar i aquest vers va quedar així: “Apoyá en el quicio de tu casa, un día”. Tampoc el color verd al qual fa referència la cobla va estar exempt de polèmica ja que Lorca va acusar de León d’haver-li copiat de “Romance sonámbulo”: “Verde que te quiero verde”.
Lorca deia que la Rambla de Barcelona era l’únic carrer que voldria que no s’acabés mai. Per aquest motiu, i perquè l’obra que es representava al Principal, “Doña Rosita la soltera”, també era coneguda com “El lenguaje de las flores”, les floristes de la Rambla li van agafar estima i cada dia li enviaven un ram de flors al teatre.
‘Ojos verdes’ va tenir gran ressò internacional i, tot i ser interpretada per artistes com ara Concha Piquer, Miguel de Molina li va donar el seu toc particular perquè coneixia qui s’amagava darrere d’aquests “ulls verds“.
