La protesta per la mort d’un jove la matinada del dia de Reis del 2012 al centre d’internament d’estrangers de la Zona Franca, el CIE, va originar un moviment encara viu, Tanquem els CIE, que demana la desaparició d’aquests centres, la fi de les deportacions i la derogació de la llei d’estrangeria.

Qui era l’Idrissa Diallo?

El jove guineà de 21 anys va arribar per via marítima a Melilla, on va ser detingut per la policia i un jutge en va decretar l’internament al CIE de Barcelona. L’Idrissa Diallo va morir dues setmanes després d’arribar al centre. Els seus cinc companys de cel·la van avisar els funcionaris que el jove no podia respirar, quan van arribar els sanitaris del Servei d’Emergències Mèdiques, el forense es va limitar a certificar-ne la “mort sobtada”.

Col·lectius com Papers per a Tothom van explicar que Diallo patia problemes de cor i feia temps que demanaven atenció sanitària. La Policia Nacional es va limitar a expulsar del país tots els possibles testimonis. L’Idrissa Diallo va ser enterrat sis mesos després de forma anònima al cementiri de Montjuïc, sense avisar la seva família a Guinea Conakry.

Investigació periodística

La cooperativa audiovisual independent de Barcelona Metromuster va decidir fer un projecte documental per investigar el cas i va viatjar juntament amb una cantant guineana, Nakany Kanté, per parlar amb la mare i els familiars de l’Idrissa. Els van confirmar que no sabien res d’on era el cos de l’Idrissa ni de les circumstàncies de la seva mort, perquè no han rebut cap comunicació per part del Govern espanyol.

L’any 2017 un equip d’investigació de ‘La directa’ va localitzar al cementiri de Montjuïc un nínxol anònim on hi ha l’Idrissa Diallo, que va ser enterrat sis mesos després de morir i sense avisar la seva família.

El documental

La cooperativa audiovisual Metromuster i les advocades d’Irídia van iniciar els tràmits per repatriar el cos de l’Idrissa al seu poble natal, Tindila. Finalment, el jove guineà va ser enterrat amb el seu pare a Guinea Conakry, l’any 2018.

Aquell mateix any, els documentalistes de Metromuster Xavier Artigas i Xapo Ortega van presentar ‘Idrissa, crònica d’una mort qualsevol’, un documental de reparació de la memòria, fins ara esborrada, de l’Idrissa Diallo.