Un grup de famílies gitanes es va instal·lar a la Vila de Gràcia quan encara era una zona rural i continuen sent part essencial del barri.

La família Valentí, una de les famílies més antigues del barri de Gràcia, es va instal·lar a principis del segle XIX al número 49 del carrer de Francisco Giner. Els Valentí van venir de Florència, Itàlia i es dedicaven al comerç. Eren tractants de llana i aquí es van establir amb el bestiar i els cavalls. A poc a poc, es van anar quedant amb el carrer.

Quan els Valentí van arribar, a Barcelona ja hi havia altres famílies gitanes, però estaven a barris com Sant Andreu i Horta. Ells van ser els primers a arribar a Gràcia i ja hi són fa més de 200 anys. Els negocis els van anar bé i ajudaven altres famílies que ho necessitaven. Actualment, a Gràcia hi ha la comunitat gitana més gran de Barcelona.

Cap als anys 60 i 70 del segle XX, els gitanos van començar a arribar a la plaça del Raspall. Van obrir negocis, bars, una vaqueria, un forn de pa o uns futbolins. Aquesta comunitat ha parlat, des de sempre, en català. Es considera la Gràcia gitana la que va de la plaça de la Vila a la plaça del Raspall.

Els gitanos de Gràcia han treballat tradicionalment en tres o quatre feines: la venda ambulant, la restauració de mobles antics i els antiquaris, la xatarra, les peces d’automoció i de repartidors. La seva religió és l’Evangèlica, que va arribar al barri als 80. Al principi, el culte es feia al carrer del Progrés i ara hi ha una altra església a la plaça de Romaní.

A mitjans del segle XX, gitanos de Gràcia, com Antonio Flores, “El Pescaílla”, van crear la rumba catalana.

Avui, l’entitat Joves Gitanos de Gràcia té la seva seu al carrer d’Igualada, i té com a objectiu reivindicar la memòria històrica del col·lectiu.