Un grup de famílies gitanes es va instal·lar a la Vila de Gràcia quan encara era una zona rural i continuen sent part essencial del barri. Ho va explicar Ricard Valentí, president de l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia, el març del 2020.
Els Valentí
La família Valentí, una de les famílies més antigues del barri de Gràcia, es va instal·lar a principis del segle XIX al número 49 del carrer de Francisco Giner. Els Valentí van venir de Florència, Itàlia i es dedicaven al comerç. Eren tractants de llana i aquí es van establir amb el bestiar i els cavalls. A poc a poc, es van anar quedant amb el carrer.
Quan els Valentí van arribar, a Barcelona ja hi havia altres famílies gitanes, però estaven a barris com Sant Andreu i Horta. Ells van ser els primers a arribar a Gràcia i ja hi són fa més de 200 anys. Els negocis els van anar bé i ajudaven altres famílies que ho necessitaven. Actualment, a Gràcia hi ha la comunitat gitana més gran de Barcelona.
La plaça del Raspall
Cap als anys 60 i 70 del segle XX, els gitanos van començar a arribar a la plaça del Raspall. Van obrir negocis, bars, una vaqueria, un forn de pa o uns futbolins. Aquesta comunitat ha parlat, des de sempre, en català. Es considera la Gràcia gitana la que va de la plaça de la Vila a la plaça del Raspall.
Els gitanos de Gràcia han treballat tradicionalment en tres o quatre feines: la venda ambulant, la restauració de mobles antics i els antiquaris, la xatarra, les peces d’automoció i de repartidors. La seva religió és l’Evangèlica, que va arribar al barri als 80. Al principi, el culte es feia al carrer del Progrés i ara hi ha una altra església a la plaça de Romaní.
A mitjans del segle XX, gitanos de Gràcia, com Antonio Flores, “El Pescaílla”, van crear la rumba catalana.
Avui, l’entitat Joves Gitanos de Gràcia té la seva seu al carrer d’Igualada, i té com a objectiu reivindicar la memòria històrica del col·lectiu.
