Schumann
Grans compositors, sobretot del segle XIX, van expressar la seva fascinació per aquest poble nòmada a través de la seva música. D’exemples en podem trobar molts, però podem començar per Robert Schumann. A través de la seva música ens vol explicar com és la vida dels gitanos. Sempre hem dit que els gitanos porten la música a la sang, i això ja ho tenien clar a l’Alemanya del segle XIX.
Brahms
A Hongria, Johannes Brahms trobaria la inspiració per crear una de les seves obres més famoses: la “Dansa Hongaresa”. Però cal tenir present que no tot en aquestes “danses” són el resultat de la inspiració de Brahms, perquè el que ell va fer és, simplement, escoltar la música que els gitanos tocaven pel carrer i passar-la a la partitura. Evidentment, hi ha l’aportació del compositor, però la base és la música popular del moment. Un dels instruments més presents en la composició és el violí. A diferència del que ens pot semblar a nosaltres, que associem als gitanos amb la guitarra, l’instrument amb el que més se’ls associa és el violí.
Sarasate
Als compositors no els hi va passar desapercebut el virtuosisme dels gitanos amb el violí, i per això compositors com Sarasate van decidir dedicar-los obres com aquesta. Només un molt virtuós violinista és capaç d’assumir el repte d’interpretar una obra com aquesta que, de nou, està basat en una dansa gitana, la “csárdá” i per això la titula “aires gitanos”.
Liszt
Un dels més grans compositors i pianistes de tots els temps, quan passejava per la seva Hongria natal va topar-se amb uns gitanos fent música al carrer, i això li va causar un imacte tan fort que va compondre una de les seves obres més conegudes i difícils d’interpretar. Estem parlant de la “Rapsòdia Hungaresa no.2” de Franz Liszt. Es quasi un miracle que algú pugui tocar amb aquesta rapidesa i energia! De fet, la idea és la mateixa: expressar el virtuosisme amb el violí dels gitanos, però a través del piano, l’instrument d’aquest compositor.
Carmen
Situem-nos al segle XIX amb la màxima expansió de l’espectacle operístic, quan els compositors buscaven històries misterioses i exòtiques… doncs van topar-se amb el poble gitano. Nòmades, artesans i artistes, músics… això inspiraria, i molt, a compositors com George Bizet. Aquest va crear la famosa “Carmen”, un dels personatges més famosos del món de l’òpera. Però potser no tenim tan clar que parlem d’una cigarrera gitana que viu a Sevilla; ja que el compositor, Georges Bizet, mai va ser a Espanya. Ell es trobava situat a París quan va compondre aquesta obra i va tractar de crear una història molt exòtica.
La traviata
El cor de gitanos de l’acte segon. Verdi el que vol és explicar-nos el dia a dia de la societat benestant de París del segle XIX, i com a exemple en el ball de disfresses del segon acte hi apareix un cor (i ballet) de gitanes. És a dir, aquest era un tema present en la societat del moment.
Il trovatore
Existeix una altra obra de Verdi on es destaca el poble gitano. Es tracta d’“Il trovatore”, una òpera estrenada a Roma i que parla d’Azucena, una dona gitana que li van matar la mare i segresta al fill del seu assassí per a venjar-se. Per diversos avatars el fill acaba vivint amb ella, és Manrico, el coprotagonista de l’òpera.
A més, Verdi dedica una escena al poble gitana que és molt descriptiva a nivell musical. És el mític cor de l’enclusa de “Il trovatore”, on Verdi incorpora aquestes dues encluses per imitar el soroll que fa el ferro quan el treballen, i alhora el soroll d’un campament gitano quan treballa les peces metàliques que acabaran venent de poble en poble. Per tot això, aquesta òpera que coneixem com “Il trovatore”, Verdi volia titular-la “La zingara” (la gitana), però no li ho van permetre.
AQUÍ POTS RECUPERAR LA SECCIÓ DE L’ALBERT GALCERAN SOBRE GITANOS I MÚSICA CLÀSSICA
