La llegenda de l’home del sac té relació amb l’arribada dels primers trens, que es van veure com una amenaça al negoci de les diligències.
L’estació de França va ser la primera gran estació de trens de la ciutat. Es va inaugurar el 1929. Va ser construïda fora muralles, entre la Barceloneta i la Ciutadella, ja que requeria una gran extensió de terreny. Posteriorment es van fer noves línies per arribar a Vilanova, a Granollers, a Saragossa i a Madrid. I totes confluïen a l’Estació de França.
El primer tren
El primer viatge en tren de la península va fer el trajecte entre Barcelona i Mataró el 1848. El promotor del projecte va ser un empresari anomenat Miquel Biada. Biada ja havia fet una línia de tren amb anterioritat a Cuba, aleshores colònia espanyola, l’any 1835. Malgrat el progrés que el projecte suposava pel país, ningú hi va voler col·laborar financerament. Biada va haver d’anar buscar els diners a Anglaterra. La construcció de la línia va ser complicada i costosa. Es van haver de construir quaranta ponts i es va perforar el primer túnel de tota Espanya, el de Montgat.
Quan es va inaugurar la línia Barcelona-Mataró, aquestes dues ciutats encara estaven emmurallades. Els trajectes entre l’una i l’altra encara es feien en diligència i duraven tot un dia. El tren, en canvi, el feia en una hora si feia parades, i en mitja hora si hi anava directe. Era, doncs, una competència molt forta.
Sabotatges
Les companyies de diligències no eren les úniques que miraven amb recel el tren. Els primers trens van causar una gran impressió a la ciutadania per la seva velocitat, i a causa del fum i del soroll, algunes persones creien que a dins hi anava el dimoni de la velocitat. Si se suma la por de la gent i la competència per les diligències, s’entén que les obres de construcció patissin sabotatges ben sovint. Precisament, Biada, l’impulsor del projecte, va morir un any abans del primer viatge, d’una pneumònia que va contraure una nit mentre vigilava les obres per evitar sabotatges.
L’home del sac
En aquella època, va reaparèixer la llegenda de l’home de sac, però aquest cop relacionada al projecte del tren. Es deia que l’home del sac segrestava nens per treure’ls el greix i fer-lo servir per engreixar les rodes dels trens. Sembla que aquesta versió va ser propagada pels propietaris de les diligències per desprestigiar el tren a causa de la forta competència. En tot cas, les companyies de diligències van acabar desapareixent, el tren va acabar triomfant i la llegenda de l’home del sac va seguir rondant molt de temps.
