El mes de maig és el mes de Batman: la primera aparició del superheroi més famós de tots els temps va ser al número de maig de la revista ‘Detective Comics’, l’any 39. I aquest mes de maig, Batman fa 82 anys, motiu més que suficient per dedicar-li un especial amb els còmics o novel·les gràfiques més interessants que se li han dedicat.

Què fa tan atractiva la figura de Batman? D’una banda que és un humà, no té cap poder que el faci especial i, de l’altra, que és un superheroi que no es mou per altruisme, bàsicament es dedica a apallissar delinqüents perquè té un trauma profundíssim per la mort dels seus pares a mans d’un lladregot i la seva vida és una reveja perpètua per una ferida que no tanca mai.

Per celebrar aquests 82 anys, l’Òscar Broc ens proposa les que per ell són les cinc millors històries de Batman, còmics dirigits clarament a un lector adult i que no cal que sigui expert en el personatge: són històries autonconclusives que gaudiran tota mena de lectors.

Descarrega’t l’aplicació de betevé

Ja disponible per a Android i iOS.

1. ‘Batman. Año uno’


Frank Miller i Dave Mazzucchelli

1987, ECC Ediciones

‘Batman: Año uno’ és una història crua, trepidant i fosca que barreja policies corruptes, traumes infantils i denúncia social

Dos genis del còmic en el seu millor moment, Frank Miller i David Mazzucchelli, van revitalitzar el personatge

Què va dur un jove i inexpert Bruce Wayne a disfressar-se de Batman? Què va passar quan va arribar el comissari Gordon a Gotham? ‘Batman. Año uno’ respon aquestes preguntes  i ens porta als orígens del personatge des d’una perspectiva adulta que, fins al moment de la seva publicació, meitat dels 80, no s’havia vist en el món del còmic de superherois. ‘Batman. Año uno’ ho va capgirar tot i va integrar l’univers de Batman en una espectre de lectors més adults i exigents, i aquest va ser-ne l’èxit. A ‘Batman. Año uno’, un jove i inspiradíssim Frank Miller (creador de ‘300’ o ‘Sin City’) va decidir dur Batman a la foscor més absoluta i integrar-lo en els codis de la novel·la negra i el relat policíac més cru i realista, tot al contrari d’aquell Batman psicodèlic i esbojarrat que recordem de la sèrie dels anys 60.

Aquest model noir ha marcat el camí del personatge des de meitat dels 80 fins ara. A ‘Batman. Año uno’ ens trobem un Bruce Wayne i un comissari Gordon inexperts que hauran de fer-se lloc en una ciutat consumida per la corrupció i el crim. El guió de Miller és una piconadora, però el dibuix de David Mazzuchelli és també una bogeria. ‘Batman. Año uno’ és una obra mestra absoluta de la qual es va intentar fer una pel·lícula fallida amb Darren Aronofsky en la direcció. ‘Batman begins’, de Christopher Nolan, va treure moltes coses d’aquest còmic.

2. ‘Batman: el regreso del Caballero Oscuro’


Frank Miller

1986, ECC Ediciones

 Juntament amb ‘Watchmen’, ‘Batman: el regreso del Caballero Oscuro’ va revolucionar el còmic de superherois i el va fer atractiu per als lectors adults

El còmic americà modern no estaria on és ara sense ‘Batman: el regreso del Caballero Oscuro’: obligatori tenir-lo

Ara viatgem al futur, per acompanyar un Bruce Wayne jubilat que ha de tornar a posar-se la capa. És ‘Batman: el regreso del Caballero Oscuro’, possiblement un dels còmics més importants i influents dels darrers 50 anys, amb guions, un altre cop de Frank Miller. Aquí tenim, no només la història més atrevida i impactant de Batman, sinó una obra mestra revolucionària que juntament amb ‘Watchmen’ va canviar de dalt a baix el món del còmic de supereherois, apel·lant un públic claramenrt adult i exigent.

DC Comics li va donar llibertat total a Frank Miller perquè actualitzés el personatge (així de desesperada estava l’editorial). Batman necessitava renovar-se i buscar alhora un públic més ampli, més enllà del lector adolescent. I Miller va escriure i dibuixar una història icònica ambientada en un futur desolador, farcit de desigualtats, marcat per la pobresa i la violència extrema als carrers. És un còmic amb moltes capes i ofereix un tractament del personatge més profund de l’habitual. El fet de tenir un Bruce Wayne amb 50 anys i escaix permet a Miller enfrontar al personatge tots els dimonis que l’han turmentat durant tota la seva vida, deconstruir-lo, reconstruir-lo i sometre’l a una psicoanàlisi profunda. Miller, a més, va exprimir al màxim les possibilitats del format, innovant amb un munt de detalls narratius i visuals molt inlfuenciats pel cinema. És una obra desbordant, tot voreja la perfecció: és impactant a tots els àmbits i té el millor enfrontament Batman-Joker que mai no s’ha escerit i dibuixat.

3. ‘Batman: la broma asesina’


Alan Moore i Brian Bolland

1988, ECC Ediciones

‘Batman: la broma asesina’ ens explica els orígens de Joker i converteix aquest personatge en el centre d’un relat turbulent i malaltís

Alan Moore explora a fons la relació entre Joker i Batman i aporta reflexions apassionants sobre quin dels dos està més boig

Aquí el protagonista principal és Joker, el psicòpata per antonomàsia i el revers de Batman. ‘Batman: la broma asesina’ té guions del gran mestre Alan Moore (‘Watchmen’). El britànic no només es va proposar oferir la història definitiva entre Batman i Joker, sinó que també va imaginar l’origen del personatge, qui era la persona que hi havia abans de convertir-se en aquest palllasso assasí. En paral·lel als orígens de Joker, vivim una història a temps real amb un atac salvatge de Joker i el seu enfrontament posterior amb Batman. Aquesta trama té un dels finals més recordats, comentats i fascinants de la història d’aquests dos personatges. Moore es permte el luxe de proposar reflexions interessants, fa que et preguntis si hi ha tanta diferència entre un i altre: estan Batman i Joker igual de bojos? Obra mestra absoluta, un còmic amb un ritme i una narrativa colossal i el dibuix increïble de Brian Bolland, un dels genis més grans que ha donat la il·lustració britànica. 

Descarrega’t l’aplicació de betevé

Ja disponible per a Android i iOS.

4. ‘Batman: Asilo Arkham’


Grant Morrison i Dave McKean

1989, ECC Ediciones

El dibuix expressionista de Dave McKean és un dels atractius d’una obra macabra i farcida d’imatges pertorbadores

‘Batman: Asilo Arkham’ és una de les històries més gòtiques i esfereïdores que s’han escrit mai sobre Batman. Si abans teníem un còmic de Batman en què el protagonista era Joker, ara podríem dir que el protagonista és un edifici, l’Asil Arkham, el lloc on la ciutat de Gotham té tancats tots els criminals perillosos, els estrafolaris enemics de Batman. Joker ha organitzat un motí al manicomi i amenaça a matar els innocents que hi treballen, tret que Batman passi una nit sol a l’Asil, amb tots els sonats perillosos com a una única companyia. Evidentment, Batman accedeix a aquest infern i, com era esperar, hi viu un malson. En aquest viatge al fons de la bogeria més salvatge que emprèn Batman per aturar Joker, també ens expliquen la macabra història del creador de l’asil. El còmic en un nivell més profund parla sobre la bogeria, els límits de la malaltia mental i els dimonis interiors. Una història complexa, incòmoda i malaltissa que s’allunya de les històries típiques de superherois i té l’aspecte d’un thriller psicològic, gairebé ocultista i farcit de símbols que posa els pèls de punta. Menció especial pels dibuixos terorrífics del dibuixant experimental Dave McKean, un expressionsita del còmic que dibuixa un Joker terrorífic.

5. ‘Batman: la secta’


Jim Starlin i Bernie Wrightson

1988, ECC Ediciones

‘Batman the cult’ posa Batman en una situació extrema i parla de temes com els sensesostre o el fanatisme religiós

‘Batman: la secta’ és un còmic de Batman que hauria merecsut més repercussió. Tenim un tàndem creatiu del més alt nivell, el guionista Jim Starlin i el dibuixant Bernie Wrightson, posant tota la carn a la graella en una història fosca i psicotròpica que durà Batman al límit. En aquesta història veurem com Batman ha de lluitar contra una secta formada per gent sense sostre, una secta perillosa que té com a base d’operacions les clavagueres de Gotham i té com a líder i guru el diacon Blackfire, un sociòpata/ guia espiritual que drogarà Batman, el capturarà i el farà membre de la secta de Blackfire. És un còmic en què Batman pateix i toca fons, veiem el mite totalment trencat i capturat per les drogues i amb el cervell rentat. Però el còmic també és una reflexió contundent sobre els fanatismes relgiosos, els impostors, els rentats de cervell, la problemàtica dels sensesostre. El guió dur, fosc i apocalípitic i el dibuix de Bernie Wirghtson, un autor que es va fer famós al gènere de terror, són autèntiques meravelles que encaixen a la perfecció amb el to psicotròpic i tenebrós de l’obra.