Una afició violenta de llarga tradició va convertir petites picabaralles a l’edad mitjana en autèntiques batalles campals a mitjans dels segle XIX.

A la cruïlla dels carrers del Tigre i del Lleó, al Raval, era el lloc de trobada de dues bandes rivals de pedraires: els Tigres i els Lleons. Els uns, utilitzaven la bandera negra en símbol de la mort; els altres, la vermella, que simbolitzava l’extermini. Eren les dues bandes més perilloses del barri i les més enfrontades.

Els pedraires

Els pedraires eren grups de joves, sobretot nois, que es barallaven a cops de pedra amb altres grups de joves. A Barcelona, aquests enfrontaments tenien lloc des de l’edat mitjana i s’hi arribaven a produir morts. Es podria dir que són el precedent de les bandes juvenils.

Baralles documentades

Aquestes baralles estan documentades des del segle XIV. Segons explica l’historiador Dani Cortijo, existeix un document en què una dona del carrer de Montsió relata a les seves memòries una d’aquelles baralles davant de casa seva, una batalla urbana que va acabar amb morts.

El baró de Maldà també va documentar que al Raval s’ajuntaven joves de fàbrica i estudiants, i que tiraven pedres.

També a l”Auca del Senyor Esteve’, de Santiago Rusiñol, hi ha un dibuix amb un parell de nois barallant-se a pedrades fora les muralles de la ciutat on diu: “Fa pedrades amb prudència i va guanyant experiència”.

Il·lustració de l”Auca del Senyor Esteve’ que fa referència als pedraires

Per contextualitzar les baralles a pedrades, cal tenir present que la zona del Raval, en aquella època, estava poc urbanitzada i era plena d’horts, amb pedres i rocs per tot arreu. Les autoritats, en algun moment, van prohibir les baralles a pedrades dins les muralles pel perill que suposaven i per les destrosses al mobiliari. Per aquest motiu, es van traslladar fora muralles. Els voltants dels portal de Sant Antoni i l’avinguda de Mistral actual, l’antic camí de Sants, eren llocs habituals de trobada de bandes rivals.

La Barcelona exaltada

Va ser la ciutat més revolucionària de la monarquia hispànica i d’Europa durant el Trienni Liberal, del 1820 al 1823. L’antic convent dels Trinitaris Descalços, situat on avui hi ha el Liceu, era el lloc de trobada dels exaltats.

Va passar aquí