Els cables i capçaleres de coure i fibra òptica cobreixen, en general sense cap ordre, les façanes de molts edificis de Barcelona. Els que donen servei es barregen amb d’altres d’obsolets, que no s’han retirat quan el client ha canviat d’operador. El cert és que existeixen normatives que no sempre es compleixen perquè preval la llei estatal que garanteix el dret a la connexió amb fibra de tots els ciutadans.
Són moltes les veus que demanen posar-hi ordre i el Gremi d’Instal·ladors de Barcelona proposa solucionar el problema centralitzant les instal·lacions de telecomunicacions dins els edificis, tal com es fa amb els comptadors d’electricitat, aigua o gas. Adverteixen que si no s’hi fa alguna cosa, el problema es podria repetir amb el cablejat per als vehicles elèctrics.
Una normativa que no es compleix
Segons l’Ajuntament de Barcelona, les companyies són les responsables del manteniment d’aquests tipus d’instal·lacions i estan obligades a impedir desordres i deixadeses en els cablatges. Així ho marca l’ordenança, que prohibeix, per exemple, instal·lar cables en façanes d’edificis catalogats.
Les companyies, però, s’emparen a la llei estatal de telecomunicacions del 2014, que permet col·locar cables a les façanes sense pràcticament limitacions. “En cert moment es va prioritzar que tota la població tingués la fibra òptica, que no pas l’ordenança”, comenta Daniel Carrasco, el president Gremi d’Instal·ladors de Barcelona, “i ara estem patint els efectes de situacions kafkianes, de veure tres capçaleres de fibra òptica en una façana i cables que s’han passat de qualsevol manera”.
Pel Gremi d’Instal·ladors, la solució requerirà centralitzar les telecomunicacions en una única instal·lació comunitària, com en el cas dels comptadors d’aigua, gas o electricitat. I a partir d’aquest node els operadors podrien distribuir la fibra a cada client sense haver de passar els cables per les façanes.
La història pot tornar a repetir-se
Aquest escenari caòtic d’instal·lacions no és nou al món de les telecomunicacions. “Ja ho vam fer malament amb el plantejament de fa 30 anys amb el tema de les antenes de televisió i, al final cada terrat tenia 20 antenes”, recorda Carrasco i adverteix que la història podria tornar a repetir-se un altre cop: “Hem de vigilar perquè aquesta manca de previsió no es repeteixi en instal·lacions futures com és el cas de la càrrega del vehicle elèctric“. Des del Gremi d’Instal·ladors demanen que ara que es comencen a instal·lar punts de càrrega en pàrquings privats “s’aprofiti el tema de safates o cablejats de manera unificada, per ser coherents i no omplir de cables també els pàrquings.”
El preu mediambiental
La problemàtica dels cables a les façanes ha tornat a sorgir arran una iniciativa ciutadana per denunciar l’estat de molts edificis, alguns catalogats, envoltats d’una fibra òptica caòtica i desendreçada. Organitzacions ecologistes com Greenpeace ja fa anys que denuncien el preu mediambiental de la manca de manteniment i retirada de cables. “Són les administracions les que han de vetllar perquè les instal·lacions tinguin un bon manteniment”, afirma Julio Barea, expert Greenpeace residus electrònics, “molts cables queden penjats de façanes i suposen un perill també. Haurien d’amonestar els operadors“.
Des de Greenpeace també es demana un major control sobre els residus tecnològics que es generen. Denuncien que bona part d’aquest material, que podria reciclar-se, acaba arribant il·legalment a països com Ghana.
