El jugador del Barça Eduardo Manchón va ser clau en la publicació de la primera novel·la de Paco Candel, ‘Hay una juventud que aguarda’. Manchón va formar part de la mítica davantera del Barça amb Basora, César, Kubala i Moreno.

Manchón coneix Candel

Manchón i Candel es van conèixer a l’escola. El futur escriptor era de Barcelona, però el futur futbolista va arribar a la ciutat amb la seva família procedent del sud d’Espanya. Tots dos van anar a parar a Can Tunis, on van viure en barraques.

Els dos amics jugaven junts al futbol, però quan van passar a juvenils Manchón va començar a jugar a l’equip de Casa Antúnez, on el seu pare feia d’utiller. Per aquest motiu, a Manchón se’l va conèixer com el noi del barraquer. A partir d’aquell moment, les vides de tots dos es van separar, ja que Manchón passava molt menys temps al barri. Tot i això, la relació no es va perdre del tot perquè se seguien comunicant per telèfon.

Un editor aficionat al futbol

Un dia, per atzar, Manchón i Candel es van retrobar passejant pel barri. Manchón li va preguntar si encara dibuixava, l’afició primerenca de Candel. Candel li va explicar que havia deixat de dibuixar i que es dedicava a escriure, i que havia escrit una novel·la però que no trobava cap editor que li publiqués. Manchón li va dir que coneixia un editor, un aficionat al futbol que anava a veure els partits del Barça al camp de les Corts i que als descansos, els regalava llibres. I es va comprometre a presentar-li la novel·la. L’editor en qüestió era José Janés, qui finalment va acabar publicant-la l’any 1956, l’últim any que Manchón va jugar al Barça.

‘Hay una juventud que aguarda’ era la primera novel·la de Paco Candel

Un dia, Manchón va convidar Candel a casa seva per ensenyar-li la biblioteca que havia creat a partir dels llibre que li havia regalat Janés. Candel va quedar bocabadat perquè tenia molts més llibres que ell. El futbolista li va assegurar que mai no els llegiria.

El barri com a referència

Tant Manchón con Candel sempre van tenir el barri com a referència. La segona novel·la de Candel, ‘Donde la ciudad pierde su nombre’, explicava les interioritats de la vida al barri de la Zona Franca, cosa que no va agradar gaire als veïns que s’hi van veure retratats. L’any 1964, Candel va publicar ‘Els altres catalans’, un estudi sociològic sobre les migracions a Barcelona al voltant del segle XX.

Edurado Manchón va jugar al camp de l’Ibèria una de les seves darreres temporades abans de retirar-se definitivament a l’Hospitalet.

Ho va explicar Miguel Ángel Ortiz, autor del llibre ‘La inmensa minoría’, en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.