El 26 de juliol del 1895, la Concepció Nadal i les seves dues filles petites, van morir degollades en un pis del número 56 del carrer  Parlament. Només es va salvar el fill petit de la família, de 3 anys, principal testimoni de càrrec contra el presumpte assassí, el seu propi pare, Silvestre Lluís.

Una falsa coartada

La policia va sospitar des del primer moment del marit perquè va dir que venia de pescar. L’home s’havia mullt en una font i havia comprat peix quan va veure la policia prop de casa seva. El fet era que Silvestre Lluís que es dedicava a la fabricació de moneda falsa, va inventar-se aquest relat perquè es pensava que era una batuda.

Durant el judici, el mal caràcter de Silvestre Lluís i el seu ofici il·legal no van ajudar-lo. Però el fet capdal va ser el testimoni de l’únic supervivent, el fill de 3 anys. Segons els diaris de l’època el nen va dir ‘Papa ta col mama ‘ paraules que es van interpretar com el papa ha tallat el coll a la mama.

L’últim executat a la via pública

Silvestre Lluís, va ser l’últim executat a la via pública al 1897, a l’ actual plaça de Josep Maria Folch i Torres, a la ronda de Sant Pau. El mètode va ser el garrot vil i abans de morir l’acusat va dirigir-se al públic present amb una frase colpidora:

”Poble de Barcelona moro innocent!”

A l’any 1901, un sereno va trobar una parella discutint que va marxar deixant un paper al terra que posava: ”Jo sóc el cunyat de Silvestre Luís,  ell era innocent. Jo sóc l’assassí de les dues nens i de la dona”
Aquesta nota va fer veure a l’opinió pública de l’època que l’últim executat a mort en una plaça de Barcelona era innocent.