Fa dues dècades que la Zahra Majdoubi i la seva família viuen en un pis del número 34 de la rambla del Raval i, sobretot els últims anys, han hagut de bregar amb fongs, paneroles i una plaga de xinxes. Les parets estan plenes de taques negres i la humitat s’escola fins i tot a dins dels armaris, fet que deixa la roba completament malmesa. I a aquesta situació d’insalubritat cal afegir-hi que són vuit en un habitatge de tan sols 50 metres quadrats.
El cas de la Zahra és un exemple més del mal estat dels edificis del barri. Denuncien que el propietari no ha fet res més que apujar-los el lloguer sense arreglar res. Han passat per un intent de desnonament i una oferta de lloguer social, però al pis no s’hi poden quedar. Trobar l’alternativa no és fàcil i han topat amb el racisme immobiliari: “Hem trobat alguns pisos, però a l’hora d’oficialitzar el contracte ens pregunten d’on som. Quan diem que venim del Marroc ja no ens truquen més“, relata.
Denuncien de nou el col·lapse de la Mesa d’Emergència
Ara, gràcies a un informe mèdic que acredita la vulnerabilitat del pare d’ella ─i certifica que li cal un pis adaptat─, han pogut accedir a la Mesa d’Emergència perquè se’ls assigni un habitatge social. Però la cua per arribar-hi és llarga. Segons les últimes dades disponibles, del maig del 2023, les persones que tenen dret a un pis de la Mesa però que encara l’esperen ja són més de 700. En concret, són 716 les famílies que fan cua.
Davant d’aquest escenari, el Sindicat d’Habitatge del Raval critica que la Mesa d’Emergència ha deixat de ser una eina que garanteix el dret a una casa. “Ni la Mesa ho soluciona, ni l’accés a l’habitatge tal com està regulat en aquest país funciona, i els bancs i els fons voltors continuen tenint pisos buits i hi fan el que volen”, denuncia Joana Sales, portaveu del col·lectiu.
