Feia mesos que esperava “entrar” a la Mesa d’Emergència i aquest octubre (“per fi”, diu) ho ha aconseguit. La de la Sandra és una de les últimes famílies que han engreixat la llista d’espera per accedir a un pis de lloguer social a Barcelona. Li ha calgut, això sí, tenir una ordre de desnonament per poder-hi optar.
“Fins que no m’ha arribat, no he pogut entregar tota la documentació a la mesa”. D’una banda respira perquè és a dins; de l’altra, ha d’afrontar un desnonament i la incertesa de no saber quan tindrà una llar definitiva per a ella, el seu marit i els tres fills.
Dèficit d’habitatge públic
Aquesta és la realitat de les 592 famílies que esperen que se’ls adjudiqui un pis. En van perdre el seu, o estan a punt, i mentrestant són reallotjades en pensions o apartaments provisionals. La mesa els reconeix el dret a un habitatge públic assequible, però ara mateix no n’hi ha prou per a tots. En el que va d’any, aquest organisme (en el qual participen la Generalitat i l’Ajuntament) ha adjudicat 158 pisos, molt lluny de la xifra de sol·licitants.
Les xifres del col·lapse són contundents: en un any, el nombre de famílies pendents d’un pis ha crescut un 45 %; en els últims dos anys, un 199 %; des del 2016, un 1.344 %, segons les dades que publica el Consorci de l’Habitatge. I la conseqüència és que les esperes són cada cop més llargues, com denuncien entitats com la PAH, i superen ja en alguns casos els dos anys.
La vida, en suspens
És el cas de la Karen, que va accedir a la mesa el novembre del 2017. “És una angoixa constant, és lluitar, entregar papers, demostrar… Sempre tens por que et puguin desallotjar”. Així descriu aquest temps d’espera, durant el qual ha estat desnonada (amb les seves filles de tres i 18 anys) d’un pis de la Barceloneta i ha optat per ocupar-ne un altre al mateix barri.
Si li oferissin un reallotjament temporal, la Karen ho té clar: “No. Quines pensions estan oferint? A Sabadell? Com porto les meves filles a l’escola? I una pensió sense cuina?”. Si es tractés de l’habitatge definitiu, la resposta és diferent: “On me’l donin m’és igual, però vull viure ja tranquil·la”.
Entitats pel dret a l’habitatge reclamen a les administracions “polítiques valentes”
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i el Sindicat d’Habitatge del Raval denuncien l’increment del temps d’espera per aconseguir un pis social. Ho han fet en una conversa al programa ‘bàsics’, de betevé. “Calen noves propostes, polítiques valentes i pressupostos”, assenyala la portaveu de la PAH Barcelona, Lucía Delgado. En la mateixa línia, la portaveu del Sindicat d’Habitatge del Raval, Helena Martín, es pregunta què passarà amb “els 3.000 contractes de lloguer que finalitzaran properament” i reclama “començar a regular els preus del lloguer”.
Amb relació al reallotjament en pensions, Martín destaca que “hi ha gent que es queda sense pensió”, però que “si hi dius que no, estàs perdut”. En aquest sentit, Delgado considera que caldria destinar el pressupost de pensions a “pisos de mercat”, perquè “dos anys en una pensió no pot ser de cap manera”, ha sentenciat la portaveu de la PAH.
