La història de l’assentament de l’avinguda Meridiana, a tocar de les Glòries, va començar ja fa temps amb un parell o tres de barraques, però de mica en mica va anar acollint més persones sense llar. El solar ocupat està flanquejat, d’un costat, pel TRAM i els Encants i, de l’altre, per un edifici d’obra nova encara en construcció. Els habitants hi accedien per una reixa mig escapçada, amb un somier que els feia de porta d’entrada.
A principis de març, betevé hi va poder posar el peu i conversar amb els qui hi vivien que, cansats d’aparèixer als mitjans de comunicació, van preferir mantenir-se en l’anonimat. En aquell moment, hi subsistien unes 40 persones que dia a dia s’organitzaven per mantenir l’espai en condicions. De fet, els primers que s’hi van instal·lar afirmen que el terreny estava ple de brossa i que van necessitar dies per treure-la. Tot i això, la insalubritat del lloc era més que evident.
Rates, paneroles i brutícia
Els ocupants havien de conviure diàriament amb rates, paneroles i tot tipus de brutícia. La majoria de barraques estaven fetes de palets, fustes i lones que, al sostre, cobrien qualsevol escletxa que deixés passar la llum del sol. I a l’interior, hi dormien sobre matalassos o bé estores. La vida a l’assentament es feia, sobretot, a l’espai comú de l’exterior: per exemple, s’hi reunien per passar el temps, hi rentaven i hi estenien la roba i hi feien els àpats.
Només dues dones entre desenes d’homes
Pel que fa a l’accés a subministraments, omplien bidons a fonts públiques per disposar d’aigua i, tot sembla indicar, que tenien electricitat per cuinar o carregar els telèfons mòbils. El nombre exacte de persones que malvivien entre barraques no està del tot clar perquè, segons els mateixos habitants, l’anar i venir era constant. Això sí, la gran majoria eren homes de diverses edats ─sobretot, joves─ i de dones, només n’hi havia dues.
Una d’elles, d’edat avançada, feia mesos que clamava una solució per sortir de l’assentament. La convivència allà no era fàcil: s’havien dividit en dos grups, i els més veterans acusaven els nouvinguts de robar-los pertinences. La dinàmica era la d’un petit poble en què es mesclaven realitats d’allò més diferents. Tots els habitants eren d’origen migrant i, de fet, havien passat per diversos països abans d’arribar a Barcelona. Gran part procedien del Marroc i havien marxat per buscar oportunitats.
Recollir i vendre ferralla per sobreviure
En aterrar aquí, però, s’han vist pràcticament obligats a recollir i vendre ferralla per sobreviure perquè d’oportunitats, relaten, no n’han tingut. De fet, molts d’ells estan desencantats amb un sistema que els ha donat l’esquena i que els ha abocat a la marginalitat. Denuncien que els Serveis Socials municipals no els han donat cap sortida, tampoc durant la pandèmia: afirmen que només els visitaven per dur-los mascaretes.
Sigui com sigui, la vida en aquest assentament de barraques de les Glòries ha acabat abruptament. Aquest dimecres, la Guàrdia Urbana l’ha desallotjat al costat d’un equip del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). Segons l’Ajuntament, les persones sense llar ja estaven avisades amb anterioritat i se’ls ha informat dels recursos disponibles. Ara bé, la majoria tenen clar què els passarà: lamenten que seguiran saltant de solar en solar, com han fet fins ara.
