Selectivitat 2022 preguntes respostes

(ACN) El conseller d’Educació en funcions, Josep Bargalló, ha afirmat que les proves d’accés a la universitat (PAU) actuals són “insostenibles” i no pot passar gaire temps abans que es reformin: “No aguantarem gaire més”, ha declarat. Ha apuntat que, tot i les reticències que es troben en alguns sectors, la pandèmia ajudarà a accelerar aquesta transformació.

També ha explicat que es continua treballant en la reforma del model de batxillerat, tot i reconèixer que és l’etapa on s’ha donat menys transformació en els darrers anys. En aquest sentit, la directora general de Currículum i Personalització, Maite Aymerich, ha explicat que l’objectiu és arribar a un batxillerat “flexible, de caràcter orientador i entès com una etapa educativa més, no una passarel·la a superar una prova”. Aymerich ha afirmat que es manté el calendari anunciat fa unes setmanes perquè el decret que en surti sigui d’aplicació el curs 2022-2023 i que el 2023-2024 s’instaurin les noves proves d’accés a la universitat.

261 grups més el proper curs

El curs 2021-2022 tindrà 8.267 grups d’ensenyaments postobligatoris, 261 més que el curs actual. Per estudis, a batxillerat hi haurà 98 grups més amb un total de 2.797, a cicles formatius de grau mitjà 35 més i als de grau superior 20 més, amb un total de 4.390 entre els dos últims. Del total de l’oferta de grups, 6.965 són públics i 1.302 concertats. A més, hi haurà 20 grups més de cicles formatius de grau bàsic i es crearan tres grups de formació professionalitzadora, per aquells estudiants que van deixar els estudis sense tenir el títol de secundària.