El pla de la Seu, just davant de la Catedral de Barcelona, és un dels indrets més icònics de la Barcelona turística. Allà és habitual veure grups organitzats de turistes que entren i surten del temple, que van cap a la Rambla o que tornen del Mercat de Santa Caterina. Passejar-hi és difícil perquè costa fer-hi un lloc a l’atapeïda avinguda de la Catedral, sovint escenari de fires i mercats adreçats als visitants.
Aquests dies, però, els veïns del Gòtic han tornat a fer-se seus aquest i altres espais del barri, tan necessitats de zones d’esbarjo a l’aire lliure. L’inici dels permisos per a la sortida dels infants al carrer i l’avenç progressiu de les fases de la desescalada han afavorit que els veïns puguin gaudir del carrer en tots els sentits. La falta de turistes —les fronteres encara són tancades— i l’escassa activitat comercial —orientada als visitants— que ha reobert han estat dos aliats essencials perquè els infants hagin tornat a jugar-hi i a córrer-hi. Ara es torna a sentir el murmuri d’aquells nens i nenes que juguen a la pilota, d’aquells que es persegueixen a correcuita, dels que improvisen coreografies dalt dels seus patins o dels que imaginen circuits de velocitat per pedalar-los.
És com si Barcelona hagués recuperat un estil de vida propi d’èpoques passades, o com si hagués adoptat “la vida de poble”. Isaac Casals, un veí de la Sagrada Família que ha redescobert el Gòtic, explica que “allò d’anar als pobles a aprendre a anar en bicicleta” passa ara a la ciutat, i concreta que, ara, “la meva filla ha après a anar en bicicleta als carrers de Barcelona”. Una sensació similar té Germán Ruiz, veí del Gòtic, que explica sorprès que, per al seu fill, “sortir amb la bicicleta i conèixer altres nens del barri era impossible”. Detalla que, aquestes setmanes, el seu fill “ha fet amics”.
Flor d’una nit d’estiu?
La sensació al Gòtic, però, és que el retrobament amb aquesta Barcelona desconeguda “és temporal“. És el parer de Daniel Paladini, veí del Gòtic, que ha debatut amb altres veïns “la sensació de provisionalitat” d’un espai que “tornarà a tenir uns altres usos, amb la instal·lació de fires, mercats i activitats per als turistes”.
Altres veïns de poblacions properes a Barcelona han arribat a conclusions semblants. És el cas de Maria Àngels Mogel, veïna de Cornellà de Llobregat. Ha aprofitat per passejar per la Rambla per “trobar-me amb la Barcelona de veritat”, tot i que sospita que molts dels qui s’ha creuat durant el passeig “crec que no són veïns d’aquest barri” i que, com ella, han fet, més que turisme de proximitat, el tafaner.
