Les referències que la sentència del procés fa a paraules molt esmentades durant el judici, com “CDR” o “càrregues policials”, són mínimes. En concret, en la sentència del Tribunal Suprem surt una única menció als comitès de defensa del referèndum i una altra als comitès de defensa de la república. Pel que fa al concepte “càrregues policials”, també molt sentit a la sala, només el fa servir una vegada.
Referències policials als CDR
En tots dos casos, els CDR apareixen vinculats a informacions policials i a una eventual violència. Primer, els menciona en el context de la reunió en què els Mossos d’Esquadra van advertir el govern català del risc que hi hagués violència si el referèndum tirava endavant, una violència que, diu el text, “podria plantejar-se el dia 1 d’octubre, degut a la gran quantitat de col·lectius mobilitzats en aquelles dates —entre els quals 42 comitès de defensa del referèndum i possibles organitzacions contràries a l’acte”.
En la segona ocasió, cita un informe de la Comissaria General d’Informació en què es preveu com un “escenari probable” que els CDR “no només portin a terme accions d’agitació als voltants dels centres de votació, sinó que despleguin una pràctica combativa en resposta a actuacions policials per impedir el referèndum”.
“Càrregues policials”, el 20-S
En les 493 pàgines de sentència, només apareix una vegada el concepte “càrregues policials” i no està vinculat a l’actuació dels cossos de seguretat espanyols l’1 d’octubre, sinó a la concentració del 20 de setembre davant del Departament d’Economia. Hi dedica una sola frase, després d’explicar la mobilització. “L’efectiva dispersió dels últims manifestants —diu— va tenir lloc, ja entrada la matinada, arran d’unes càrregues policials executades per la brigada antidisturbis dels Mossos“.
En canvi, quan parla dels fets de l’1 d’octubre fa servir el terme “ús de la força legalment prevista” per descriure l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. En aquesta mateixa línia, parla d’“enfrontament entre ciutadans i agents de l’autoritat”.
“Tumult”, una expressió repetida
A l’altra banda de la balança, les paraules relacionades amb “tumult”, com “tumultuari” o “tumultuàriament”, apareixen fins a 31 vegades en el text. En la majoria de casos, es fa servir per descriure les mobilitzacions ciutadanes, ja siguin en un pla genèric o bé en referència a dates concretes, com el 20-S o l’1 d’octubre. Parla, per exemple, de “mobilització tumultuària”, de “comportaments tumultuaris, amb episodis en ocasions violents i en tot cas fora de les vies legals” o bé d’un tumult “en què es van emmarcar els actes hostils i, en casos, violents”.
En segon terme, també vincula la paraula al Codi penal, ja que està inclosa en la tipificació del delicte de sedició. En aquest sentit, la utilitza en diverses ocasions a l’hora d’argumentar les condemnes imposades als presos.
