Queden poques hores per conèixer la sentència del procés. Als 12 líders polítics se’ls investiga pels delictes de rebel·lió o sedició. Previsiblement, serà dilluns, 14 d’octubre, quan el Tribunal Suprem dictarà el veredicte pel qual els magistrats establiran si condemnen als 12 acusats o no i a quines penes.
Ara bé, per quins delictes se’ls pot condemnar? En el cas de la fiscalia, els demana fins a 25 anys de presó per rebel·lió, mentre que l’Advocacia de l’Estat fa una petició de 12 anys per sedició i Vox, que fa d’acusació popular, demana 74 anys per rebel·lió, malversació de fons públics i organització criminal.
Delicte de rebel·lió: violència per “declarar la independència” d’un territori
El delicte de rebel·lió contra la Constitució està regulat a través de l’article 472 i següents del Codi Penal. Aquesta llei considera que han comès un delicte de rebel·lió “aquells que s’alcin violentament i públicament” amb l’objectiu, entre d’altres, de “declarar la independència d’una part del territori nacional”. Es podria considerar rebel·lió, també, l’intent de suspendre o derogar la Constitució, destituir el rei o reina i impedir la lliure celebració d’eleccions.
La condemna per un delicte de rebel·lió implica una pena de presó de 15 a 25 anys i la inhabilitació absoluta pel mateix temps, que es podria reduir per als qui hi hagin tingut menys implicació (dels cinc als 15 anys de presó i entre sis i 10 anys d’inhabilitació).
Delicte de sedició: impedir “de manera tumultuària” l’aplicació de les lleis
El Codi Penal també recull el delicte de sedició a l’article 544 i els següents. La norma apunta que “són reus de sedició els que, sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s’alcin públicament i de manera tumultuària per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords o les resolucions administratives o judicials”.
Els acusats de sedició com a autors principals s’enfrontarien a una pena de vuit a 10 anys de presó. Però si es tracta d’autoritats públiques, la pena seria d’entre 10 i 15 anys. En tots dos casos s’imposaria la inhabilitació absoluta durant els mateixos anys. En casos menors, la pena es podria reduir i passar a entre quatre i vuit anys de presó i inhabilitació especial per a fer de càrrec públic.
