La sentència del procés justifica l’ús de la força que van fer la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l’1 d’octubre. En concret, afirma que “es van veure obligats a l’ús de la força legalment prevista” i que “l’enfrontament entre ciutadans i agents de l’autoritat va derivar en lesions que, en nombrosos casos, van exigir assistència facultativa”. En el marc d’aquests enfrontaments, la sentència del Tribunal Suprem afirma que els manifestants “intentaven impedir per tots els mitjans el compliment de la resolució judicial”.
Tot i això, el text redactat per Manuel Marchena especifica que, a primera hora de la tarda, tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil van rebre ordres i “es van veure irremediablement forçades a declinar el propòsit inicial“. Això, diu, “donat que l’ús de la força podria esdevenir desproporcionat“.
Els Mossos no van impedir la votació
En canvi, la sentència conclou que els Mossos no van actuar per impedir la votació. Els binomis de la policia catalana que es van enviar als punts de votació, diu, “desistien del seu objectiu davant l’òbvia impossibilitat de vèncer la resistència d’aquests grups de persones [les que hi havia concentrades]”.
En concret, el document elaborat per Marchena afirma que “no van interferir en l’emissió de vots, més enllà d’alguna actuació aparent i en un número mínim de centres”. Al contrari, sosté que “en alguns casos van arribar a traslladar les urnes un cop culminada la jornada de votació” o que “van permetre” que particulars se les emportessin.
El text del Tribunal Suprem també diu que els Mossos van obtenir “informació dels moviments” dels cossos de seguretat espanyols, una informació que afirma que “comunicaven als seus comandaments” i que sosté que també es va fer servir per informar els concentrats als centres de votació de “l’estratègia policial que se seguiria”.
“Aixecament multitudinari”
Pel Tribunal Suprem, les concentracions als punts de votació van ser un “aixecament multitudinari, generalitzat i projectat de manera estratègica”. La ciutadania, diu, va impedir “físicament” el pas dels agents de l’autoritat, amb una actitud que desciure d'”oposició activa” i d'”autèntica resistència”.
En aquest sentit, considera que els concentrats no van acudir als col·legis amb la finalitat de votar o, com a mínim, no únicament. Per contra, afirma que l’objectiu era “impedir el compliment de l’ordre judicial per la força, mitjançant l’acumulació de persones, la superioritat numèrica aclaparadora i dissuasiva, l’actitud de resistència passiva que, com ha quedat acreditat per les proves testificals i els vídeos exhibits, no poques vegades es mutava en activa”.
