Prop d’un miler de persones s’han concentrat davant de la Borsa de Barcelona per exigir un pla de xoc social de les institucions que faci front als efectes de la crisi del coronavirus. Una de les reclamacions és acabar, diuen, amb els privilegis de les empreses de l’Ibex 35 i que l’Estat no torni a rescatar la banca, com va passar durant la crisi econòmica. De fet, diuen que han de ser els bancs els que paguin els costos de les mesures socials i econòmiques que calgui emprendre per fer front a la crisi de la covid-19. La protesta, que s’ha fet davant d’una Borsa blindada amb fortes mesures de seguretat, ha durat al voltant de 30 minuts.

Protesta per un pla de xoc social

Demanen invertir diners públics per establir una “renda bàsica incondicional” per a qui ho necessiti, independentment de la seva nacionalitat o situació administrativa. També consideren que la sanitat privada hauria de passar a ser pública i, de fet, no volen que cap servei públic es privatitzi. Un clam que, després de la pressió a la qual ha estat sotmès el sistema sanitari, s’ha sentit en diverses ocasions en les últimes setmanes. Dimarts mateix, organitzacions de l’esquerra anticapitalista es van mobilitzar en una dotzena de barris de Barcelona per exigir una sanitat pública de qualitat.

Protesta a la Borsa

Sobre els desnonaments, que es van reactivar el 4 de juny després d’haver-se aturat durant l’estat d’alarma, reclamen que es prohibeixin i que es puguin condonar els deutes del lloguer, hipoteques i subministraments. De fet, en aquest últim cas, la iniciativa que demana aquest pla de xoc social considera que les empreses d’electricitat i aigua s’haurien de municipalitzar.

Una altra de les peticions, que també s’ha repetit en l’últim mes, és regularitzar la situació administrativa dels migrants i derogar l’actual llei d’estrangeria, així com tancar els centres d’internament d’estrangers (CIE).

Entre les 180 entitats de Catalunya que signen el manifest, a arreu d’Espanya en són 500, hi ha el Sindicat de Llogaters de Barcelona, associacions de veïns, l’Observatori DESC o organitzacions com Arran i Endavant OSAN.