La Fiscalia General de l’Estat ha demanat 25 anys de presó i d’inhabilitació absoluta per delicte de rebel·lió al líder d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras. També acusa del mateix delicte el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, l’expresident de l’Assemblea Nacional Jordi Sànchez, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a qui redueix la petició de presó a 17 anys.
Pel que fa a Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa, el ministeri fiscal els acusa igualment de rebel·lió, però els demana 16 anys de presó i inhabilitació absoluta. Per a la resta de processats que estan en llibertat provisional, els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, la pena que demana és de set anys de presó i 16 d’inhabilitació pel delicte de malversació de fons públics. També els imposa una multa de 30.000 euros per desobediència greu.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”L’escrit de l’acusació de la fiscalia, en PDF” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fimg.beteve.cat/wp-content/uploads/2018/11/Fiscalia-acusacio-liders-independentistes.pdf|||” css=”.vc_custom_1540210221769{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}”][/vc_column][/vc_row]
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”Llista de tots els delictes i les penes de presó per als líders de l’1 d’octubre i el procés” style=”flat” shape=”square” color=”inverse” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/societat/fiscalia-politics-presos-delictes-preso/|||” css=”.vc_custom_1540210391676{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}”][/vc_column][/vc_row]
Per últim, el document del ministeri fiscal també sol·licita per a Mireia Boya i els exmembres de la Mesa Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet una multa de 30.000 euros i inhabilitació especial per ocupar un càrrec públic d’un any i vuit mesos per delicte de desobediència greu. Per a Joan Josep Nuet la petició de multa 24.000 euros i també demana inhabilitació especial per ocupar un càrrec públic d’un any i quatre mesos per delicte de desobediència.
Pel que fa a la cúpula policial dels Mossos d’Esquadra, la fiscalia també acusa de delicte de rebel·lió Josep Lluís Trapero, Pere Soler i Cèsar Puig.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”Llista de tots els delictes i les penes de presó per a la cúpula policial” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/societat/fiscalia-mossos-trapero-delictes-penes-preso/|||” css=”.vc_custom_1540210221769{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}”][/vc_column][/vc_row]
Els arguments de la fiscalia
La fiscalia creu que els 18 acusats van dirigir, promoure i participar activament en una estratègia per fracturar l’ordre constitucional. Segons el ministeri públic, els acusats pretenien “esquivar l’aplicació de la legalitat constitucional i estatutària i impedir el compliment de les resolucions administratives i judicials” per aconseguir la independència, un objectiu que diu que van estar a punt d’assolir mitjançant actes delictius. La fiscalia creu, a més, que els acusats estaven disposats a fer servir qualsevol mitjà, inclosa, diu, la violència.
El relat de la fiscalia es remunta a l’organització del 9-N i repassa tots els actes duts a terme pel Parlament i el govern en el marc del procés, incloent-hi les mobilitzacions organitzades per la societat civil. En aquest camp destaca la concentració davant la seu d’Economia, que qualifica d’incendiària i allunyada de l’actuació pacífica, amb un ambient que descriu com a “crispat” i “hostil”. En concret, diu que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van “acceptar la deriva violenta que hi pogués haver en les mobilitzacions”, i de Cuixart, a més, afirma que “va apel·lar a la determinació mostrada en la Guerra Civil fent servir l’expressió ‘no pasarán'”.
El ministeri públic també qualifica de violent l’1 d’octubre. En el seu escrit detalla les lesions que van patir 93 policies, mentre que, sobre la xifra de ferits civils diu que “es va manipular per magnificar la repressió policial”. També sosté que moltes atencions mèdiques no van derivar-se de l’actuació policial sinó que van ser per marejos o crisis d’ansietat.
La fiscalia considera també que, amb la crida a la participació, “es buscava l’enfrontament directe entre multituds de ciutadans i les forces de seguretat”. En aquest sentit, diu que els congregats als col·legis van actuar com a mur humà amb el que qualifica “d’actes d’agressió causants de lesions” com el llançament d’objectes, insults i presència física indimidatòria
La causa del procés
El 25 d’octubre el Tribunal Suprem va tancar la instrucció de la causa del procés i va donar per bona la investigació feta pel jutge instructor Pablo Llarena, que va processar 25 persones, malgrat que finalment només 18 aniran a judici.
En canvi, el Suprem no jutjarà els que es troben a l’estranger, tot i estar processats. És el cas de Carles Puigdemont, Antoni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig, Anna Gabriel i Marta Rovira.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”Calendari del judici de l’1 d’octubre” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/societat/judici-1-octubre-presos-data/|||” css=”.vc_custom_1540210221769{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}”][/vc_column][/vc_row]
