El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Asens ha declarat aquest dilluns en el judici del procés que el consistori va concebre el referèndum de l’1 d’octubre com un “exercici legítim” davant un “abús de poder” i el “trencament del pacte territorial”.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”EN DIRECTE: Judici del procés” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/societat/judici-proces-directe/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209372527{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}” el_id=”caixa-vermella”][/vc_column][/vc_row]
Ha explicat que, després de la suspensió del Tribunal Constitucional, la votació “va deixar de tenir efectes jurídics, deixava de ser un referèndum”, i en aquesta línia, el tinent d’alcalde ha afegit que van entendre que s’emparava dins el “dret de reunió i manifestació”. Per això, ha dit, el consistori va cridar a la “desobediència civil”.
En la declaració, Asens ha defensat la posició del consistori: “El nostre compromís, a diferència del que han dit alguns, ha estat un dels més clars dels ajuntaments de Catalunya, tot i no formar part de l’AMI”, ha assegurat.
Durant l’1 d’octubre, Asens va passar la nit a diverses escoles i al matí va presenciar l’operació de la Policia Nacional a l’Escola Ramon Llull, on ha denunciat “càrregues indiscriminades”. Ha retret que es llancessin pilotes de goma “sense advertiments previs ni la distància reglamentària que estableixen els protocols”.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”ÚLTIMES NOTÍCIES: Judici del procés” style=”flat” shape=”square” color=”inverse” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/judici-proces/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209456058{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;border-radius: 5px !important;}” el_id=”caixa-negra”]
Els fets del 20 de setembre
Asens ha declarat a petició de la defensa de Jordi Cuixart perquè va ser present a la seu de la CUP i al Departament d’Economia el 20 de setembre del 2017. El tinent d’alcalde ha dit que a la seu de la CUP va intentar mediar amb els comandaments de la Policia Nacional, tot i que, ha dit, li va ser “impossible” parlar-hi.
Sobre la mobilització al Departament d’Economia, Jaume Asens ha dit que va ser “una protesta finalista, no instrumental per aconseguir un objectiu”, i ha descartat que la intenció fos aturar l’escorcoll. De fet, ha remarcat que “els que érem allí no teníem consciència, almenys és la meva percepció, que encara es fes una diligència judicial en aquell moment”.
Incomoditat amb Vox
Al llarg de l’interrogatori, la fiscalia només ha fet una pregunta sobre una piulada de Cuixart; l’Advocacia de l’Estat no li ha formulat cap qüestió; mentre que els advocats de Vox li han fet diverses preguntes i Asens no ha dubtat a mostrar la seva “incomoditat”, tot i ser conscient que en tenia l’obligació. “Senti’s còmode i respongui per imperatiu legal”, li ha contestat el president del tribunal, Manuel Marchena.
El president de la sala també ha tallat en diverses ocasions l’advocat de Cuixart, Àlex Solà, perquè ha considerat impertinents algunes preguntes que encaminaven el testimoni a fer una valoració política.
