Més de cinc mesos després de conviure pendents de l’evolució de la pandèmia del coronavirus i havent-nos vist obligats a adaptar la nostra vida quotidiana, sembla que el missatge per a alguns no arriba o no serveix.
A escassos 50 metres de la plaça dels Àngels, que llueix sorprenentment buida per la presència d’una patrulla de la Guàrdia Urbana, desenes de persones desafien cada vespre totes les recomanacions de distància i higiene a la plaça de Joan Corominas, a la part posterior del MACBA.
“Els del MACBA som asimptomàtics!”
“Tots els del MACBA som asimptomàtics!”, crida un d’ells, fent mofa de la situació. S’hi apleguen una trentena de persones que comparteixen begudes i espai sense mascareta. I també incredulitat envers el virus: “Hi som des del gener aquí junts! I cap dels que som aquí o dels nostres familiars ens hem posat malalts” explica en Félix Herrera, un dels habituals. En Rogério Ribeiro diu que “ja no tenim tanta por com abans. Amb el pas del temps, les persones hem banalitzat la por al virus”.
Precisament per combatre aquest “relaxament”, l’ús de la mascareta és obligatori a Catalunya des del passat 9 de juliol amb multes de 100 euros per no dur-la posada, tret d’algunes excepcions en determinats casos. Entre les darreres restriccions de la ciutat estan prohibides també les trobades i reunions de més de 10 persones, amb l’objectiu de reduir l’activitat social i l’oci. A finals de juliol la Generalitat també va prohibir el “botellón” a Catalunya per evitar l’augment de contagis. L’ordenança de civisme de l’Ajuntament de Barcelona ja prohibeix beure a la via pública, amb sancions que no superen els 1.500 euros. Ara bé, a l’entorn del MACBA s’incompleixen impunement les normes i recomanacions que es fan des de les autoritats sanitàries.
Incredulitat i negligència
“La mascareta no serveix per a res” diu Félix Herrera. I, comparant-se amb la gent que no la porta posada i omple les terrasses uns metres més avall, afegeix “Quina és la diferència d’estar aquí sense mascareta bevent, amb els d’allà la terrassa que tampoc la porten ni hi ha distància entre ells?” Realment, teories i explicacions per justificar els seus actes en tenen moltes i variades. Tots plegats mostren zero implicació i consciència envers el risc de nous brots actual.
A les 22 h, com cada nit, un treballador de seguretat del museu s’encarrega pacientment de buidar la zona i fer fora els allí concentrats. Un cop tancat el recinte, només hi queden els rastres del consum d’alcohol i alguna mascareta testimonial. Els serveis de neteja deixen l’endemà l’espai net… Probablement fins al vespre següent.
