Emmirallant-se en unitats contra l’assetjament immobiliari que ja hi havia en grans ciutats com Londres o Nova York, l’any 2015 l’Ajuntament va crear la unitat antiassetjament de disciplina d’habitatge. “S’havien normalitzat males pràctiques i abusos”, ha explicat Lucía Martín, regidora d’Habitatge i Rehabilitació, aquest divendres en la presentació dels resultats d’aquesta unitat des que es va crear.
Tot i que l’objectiu principal de la unitat antiassetjament de disciplina d’habitatge és recuperar pisos buits per al lloguer social, en aquests anys s’han imposat multes per valor de 2,1 milions d’euros de les quals s’ha cobrat un milió. A banda de les sancions, Martín ha explicat que s’han aconseguit aturar 14 casos d’assetjament immobiliari i s’han detectat 816 pisos que han estat buits durant més de dos anys i que són propietat de grans tenidors. Precisament el 82 % dels expedients tramitats per aquesta unitat han recaigut sobre grans tenidors.
Un 1,2 % d’habitatges buits
Per aconseguir els seus objectius, aquesta unitat ha inspeccionat el 12 % del parc immobiliari, una xifra molt alta segons ha valorat la regidora, i ha elaborat un cens dels pisos buits que hi ha a la ciutat. Segons aquest cens, l’1,22 % dels habitatges de la ciutat estan buits, una xifra baixa per assegurar una bona rotació del mercat de lloguer, segons indica l’informe.
26 casos d’assetjament immobiliari
També han detectat 26 casos d’assetjament immobiliari, que s’han identificat gràcies a les inspeccions o a denúncies veïnals. En el 54 % dels casos d’assetjament s’ha aconseguit posar fi a les situacions abusives a través de la mediació i sense imposar sancions.
La unitat antiassetjament de disciplina d’habitatge també ha incidit a solucionar els casos de mal estat dels habitatges o situacions d’infrahabitatge, i s’han fet inspeccions en pisos de protecció oficial. En aquest cas s’han identificat irregularitats en el 13 % de les inspeccions.
