El director assistencial de l’Hospital Vall d’Hebron, Antonio Román, assegura que en els últims tres o quatre dies “sembla que estem agafant aire”, referint-se a l’alentiment de l’entrada de casos nous per coronavirus, cosa que també noten en altres hospitals com el Clínic. En una entrevista a betevé, Román ha dit que això és un dels “efectes del confinament”. En aquests moments a l’hospital hi ha 700 pacients amb la covid-19 i 164 més que estan a l’UCI. En el cas d’aquesta Unitat de Cures Intensives la intenció del centre és ampliar-ne la capacitat fins als més de 300 llits. El director assitencial de l’hospital ha recordat que en condicions normals el Vall d’Hebron té 56 places a la Unitat de Cures Intensives.
El Vall d’Hebron, que actualment té 9.000 treballadors, detalla que 430 han tingut o tenen la covid-19. Això suposa un 5 % de la plantilla, un percentatge que, segons Román, demostra que l’hospital no està fent de “catalitzador” de la malaltia entre els professionals. Per substituir els malalts i fer front al servei l’hospital ha contractat fins ara 600 persones. Antonio Román ha volgut destacar la gran transformació que ha fet l’hospital, que ha passat de tenir 56 especialitats a tenir-ne pràcticament només una: la del tractament de pneumònies per coronvirus. Aquesta gestió ha estat valorada molt positivament per l’OMS.
Pel que fa al funcionament del CEM Olímpics com una ala més del Vall d’Hebron, Román ha explicat que el funcionament és com si fossin tres plantes més de l’hospital. I dels 132 llits instal·lats, encara en queden força de disponibles.
Què passa amb la resta de patologies?
Segons el director assitencial del Vall d’Hebron, ha assegurat que el coronavirus no ha fet renunciar a les urgències per altres patologies com infarts cerebrals o apendicitis. Sí que s’han ajornat “les intervencions que poden esperar”. Román ha explicat que han detectat una “menor freqüència de malalties”, i això ho atribueix a l’efecte del confinament i de la situació que es viu. Tot i que no hi ha “una teoria contrastada” ha recordat que, per exemple, quan a “un pacient asmàtic se li diagnostica una malaltia més greu, desapareix l’asma” i això, diu Román, podria estar passant des d’un punt de vista sociològic per la situació d’emergència que estem vivint.
