Fa 10 anys l’Ajuntament va enderrocar Can Pujades, una masia de propietat municipal de l’any 1709 que estava situada a prop del pantà de Vallvidrera. Per als veïns, aquesta pèrdua va significar una gran decepció, ja que Can Pujades formava part de la història del poble de Vallvidrera, sorgit a partir de masies escampades per la serra de Collserola. D’aquella indignació, en va sorgir un projecte veïnal als horts de la mateixa finca: la cooperativa de consum ecològic i de proximitat Can Pujades.
La cooperativa que ha fet reviure Can Pujades
La cooperativa va néixer el 2011 i va sorgir de la creació de la fira agrícola de productors de Collserola, esdeveniment que l’associació organitza dos cops l’any. L’eix central de la seva activitat és l’hort comunitari situat a la finca de Can Pujades. També té altres iniciatives relacionades amb l’agricultura de proximitat, com la gestió de cistelles ecològiques per als veïns amb productors de la serra.
La cooperativa també crea projectes agrícoles a Collserola als voltants de les masies perquè no s’acabin perdent, així com també iniciatives com una planta de compostatge per al barri, la recuperació d’espècies autòctones o projectes sostenibles, educatius i socials. Actualment 50 famílies participen en la cooperativa, tot i que n’hi han passat unes 150.
De viver municipal a casa abandonada
La masia de Can Pujades va desaparèixer el 2009, quan l’Ajuntament, que n’era el propietari, va decidir enderrocar-la. El districte de Sarrià – Sant Gervasi va argumentar que no tenia interès arquitectònic i que es trobava en un estat ruïnós.
L’origen de la masia el trobem més de tres segles enrere: el primer document data del 1709. L’alcalde Ramon Miralles la va comprar a principis de segle XX i els seus hereus la van vendre a l’Ajuntament als anys 20, quan va passar a ser un viver municipal de la ciutat. Als anys 70 va deixar de funcionar com a viver i l’any 2005 va quedar buida.
Va ser en aquell moment quan les associacions de veïns de Vallvidrera i de Mas Sauró van demanar al consistori que la convertís en un espai veïnal perquè no es deteriorés ni se’n perdés el patrimoni. Durant quatre anys va estar en desús, va ser ocupada i va caure en l’abandonament.
