Les iniciatives ciutadanes per denunciar públicament fets delictius a Barcelona, com robatoris, furts o agressions, s’han fet un lloc últimament a les xarxes. Un exemple és la plataforma Helpers BCN, que s’ofereix a Twitter per centralitzar les denúncies públiques o anònimes que pot fer qualsevol usuari. A més de fer-ne difusió i alertar així als seguidors del compte, elaboren amb els presumptes incidents un mapa de la ciutat on els ubiquen i classifiquen segons la tipologia. A més, recull, per exemple, la presència de carteristes, de captadors de clubs cannàbics o de suposats narcopisos.

Darrere del perfil de Helpers BCN hi ha “uns 40 veïns i veïnes”, segons han explicat a ‘bàsics’ a través de Twitter (rebutgen sortir a càmera o gravar declaracions “per qüestions de seguretat”). Asseguren que són “un grup transversal” que “pretenen combatre l’augment de la inseguretat a Barcelona” i que hi col·laboren “botiguers i activistes del teixit associatiu de Ciutat Vella”, però també “policies i vigilants de seguretat”.

Estigma i criminalització

Però la manera d’actuar d’aquest compte també ha generat rebuig i crítiques entre altres usuaris i col·lectius de Ciutat Vella, on estan centralitzades la majoria de denúncies anònimes. Els acusen d’estigmatitzar aquests barris i d’assenyalar col·lectius determinats pel fet d’incloure en la descripció dels presumptes delinqüents els trets racials o l’origen. Fa uns dies van alertar, per exemple, d’un intent de robatori protagonitzat per “un grup de cinc nois d’aspecte àrab”. Des del Sindicat d’Habitatge del Casc Antic els van retreure haver criminalitzat “moltes persones joves del barri de forma barroera i racista”.

L’exemple d’Eliana es multiplica

Una altra iniciativa de denúncia pública de delictes són les patrulles ciutadanes que alerten de la presència de carteristes als vagons del metro i els foragiten perquè se’n vagin. Eliana Guerrero en va ser la pionera. Des de fa uns 10 anys recorre el suburbà amb un xiulet i el telèfon mòbil per gravar els presumptes lladres que detecta i delata davant de tot el passatge. Fins ara treballava en solitari, però ara altres ciutadans han decidit acompanyar-la. Han format grups com ROAR (Organització de Residents Contra els Robatoris, en les sigles en anglès) o Guerreros por Barcelona (en honor al cognom de l’Eliana). Segons ella mateixa, integren aquest grup una trentena de persones que es coordinen a través de WhatsApp i que es reparteixen durant tot el dia per les línies 3, 4 i 5 del metro, de moment.

El fet que més persones s’hagin organitzat en aquestes patrulles, Guerrero ho atribueix a la “indignació de la gent”. Assegura que els furts s’han multiplicat a Barcelona, sobretot des que el 2017 el Tribunal Suprem va tombar un article del Codi penal que preveia entre un i tres anys de presó per a multireincidents, com són sovint els carteristes. Mentre no hi ha un canvi legislatiu, defensa que els ciutadans donin suport a les policies “perquè no arriben a tot i que fan el màxim d’esforç”, i afirma que els vigilants de seguretat agraeixen la seva feina.

Des del Sindicat Professional de Seguretat Privada, però, discrepen. Nacho Arroyo, que n’és el secretari d’organització, diu que “aquestes patrulles augmenten encara més els problemes que ja tenim al metro perquè creen baralles i conflictes“. I recorda que els ciutadans que volen fer justícia pel seu compte poden incórrer també en una il·legalitat. “Qualsevol persona pot denunciar un delinqüent quan l’enxampa ‘in fraganti’ cometent el delicte, però no es pot assenyalar ningú si no hi ha proves”, sentencia. Des dels Mossos d’Esquadra destaquen que aquest tipus de denúncies anònimes contribueixen sovint a la difusió de rumors i, en cas de presenciar un delicte, recomanen no arriscar la integritat física i alertar als cossos de seguretat trucant al 112.