Refer-se, millorar en autopercepció, entendre que han estat víctimes i no culpables, trobar interessos i feina i veure el futur amb il·lusió.

Tot aquest procés és el que han de fer les dones que han estat explotades sexualment per xarxes de tràfic de persones, i en el procés estan acompanyades de l’Associació de Benestar i Desenvolupament (ABD).

Aquesta entitat barcelonina va arrencar un programa, anomenat Cope&Hope, fa just dos anys i en col·laboració amb dues entitats de Milà que també treballen per la recuperació i el benestar de dones que són supervivents de tràfic de persones, i que han estat explotades sexualment i econòmicament.

Mireia Munté, responsable de projectes a ABD, esmenta que les acompanyen en processos terapèutics per millorar l’autopercepció, les ajuden a trobar formacions que els interessin i les acompanyen en el procés de buscar feina i la intermediació amb empreses.

El cas de la Lara un viatge-parany

Lara, supervivent de tràfic sexual, fa quatre anys que va viatjar de Perú a Espanya animada per una antiga amiga, “una persona en qui se suposava que podia confiar”, i que ja vivia a Espanya.

“Em van pagar el bitllet, em van donar casa, menjar… sentia que els ho devia tot”, i van començar a explotar-la sexualment en un pis on hi havia altres noies migrades que també exercien la prostitució. “El primer dia va ser horrible”, recorda, perquè havia de “fer com la resta, com si ja sabés fer-ho”.

Em van pagar el bitllet, em van donar casa, menjar… sentia que els ho devia tot”
Lara, supervivent de tràfic de persones

Un dia en què “ja no va poder més” va marxar d’allà i va començar a refer la seva vida, a poc a poc. Ara la Lara diu que li agradaria treballar, però que de moment ja ha començat a treballar en ella mateixa, i somriu.

El cas de la Mia, va caure en un parany per ajudar la filla

Una altra persona que ha passat per una situació similar és la Mia, una dona que tenia una filla embarassada a Espanya, i per estar amb ella i ajudar-la, una antiga amiga que ja vivia a Espanya li va prestar els diners per fer el viatge.

El nadó va néixer prematur i necessitava moltes atencions i despeses, i a mesura que la Mia s’anava angoixant perquè els estalvis anaven minvant, la suposada amiga li va dir que “el millor era que comencés a treballar al seu pis de noies”.

I així ho va fer, pressionada per aquesta persona, pel deute que tenia amb ella i per la situació en què es trobava. Mai fins a aquell moment la Mia havia sabut que la suposada amiga regentava un pis on treballaven dones que estaven explotades sexualment.

Soc professora, però en un futur m’agradaria poder ajudar altres dones que han passat per la meva situació”
Mia, supervivent de tràfic de persones

La Mia ja “he fet diversos cursos a Metges del Món”, l’entitat a qui va acudir al principi, per poder sortir de la xarxa, i ara li han ofert una feina a l’associació: “Soc professora, però en un futur m’agradaria poder ajudar altres dones que han passat per la meva situació”, diu amb emoció.