Té la família a més de 5.000 quilòmetres de Barcelona, a Nigèria, però Blessing Afrid ha tret les forces d’on ha pogut per tirar endavant amb el seu bebè acabat de néixer. Va donar a llum fa tres mesos, quan ella encara tenia 20 anys. “A l’inici va ser un embaràs no desitjat, però vam decidir tenir-lo perquè estic en contra de l’avortament”, relata. Ara rep el suport del programa Preinfant.
Es tracta d’una iniciativa de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) que acompanya mares sense recursos i, en especial, adolescents i joves embarassades des de l’any 1997. Afrid va contactar-hi a través dels Serveis Socials i, amb l’ajut de les professionals que hi treballen, afronta la maternitat i la criança amb més confiança malgrat tenir una situació socioeconòmica complexa.
“Econòmicament estic malament […]. Tinc molta pressió i penso: “Què li donaré per menjar a la meva criatura? O com m’ho faig perquè estigui bé?”, lamenta Afrid. Per revertir aquest escenari, a Preinfant tenen tres línies d’actuació: crear vincles amb altres entitats de la ciutat perquè, per exemple, elles puguin trobar feina, enfortir la relació mare-fill i facilitar habilitats i pautes de criança.
25 anys al costat de les mares
Aquest 2022 Preinfant compleix 25 anys i, des que es va crear, la taxa d’embaràs adolescent i juvenil a Barcelona ha disminuït. “Des del 2008 fins fa un parell d’anys teníem un percentatge altíssim d’aquest tipus de gestacions. Ara bé, en els darrers temps han baixat a tot el territori català i especialment a la ciutat”, afirma Nausica Castelló, coordinadora del programa a Catalunya.
Castelló atribueix la baixada al també descens de la natalitat global però, alerta, es mantenen les desigualtats entre barris. De fet, segons les últimes dades recollides per l’Agència de Salut Pública de Barcelona —del 2020—, el districte on la taxa d’embaràs adolescent és més alta és Nou Barris, amb 20,9 embarassos per cada 1.000 dones d’entre 15 i 19 anys. El segueix Ciutat Vella, amb 18 casos, i a l’altre extrem, Sarrià – Sant Gervasi i les Corts, amb menys de cinc embarassos per cada 1.000 adolescents i joves.
El nostre objectiu no és quedar-nos tota la vida. Volem que se sentin prou capaces de tirar endavant soles
Castelló assegura que l’embaràs adolescent —”i l’embaràs en general”— està vinculat a l’economia de les llars: “On hi ha menys recursos potser no poden invertir tant en l’educació dels joves i no tenen tan present que en l’adolescència l’important és formar-se i els projectes personals”, explica.
Sigui com sigui, la gran meta del programa és créixer al costat de les mares i les criatures fins que compleixen els tres anys: “El nostre objectiu no és quedar-nos tota la vida. Volem que se sentin prou capaces de tirar endavant soles i nosaltres poder-nos retirar”, afegeix Castelló. De moment, l’experiència per a Blessing Afrid està sent del tot gratificant. “La meva educadora és com una fada protectora”, sentencia.
