Sudaca maricón” és el comentari que va rebre fa uns mesos en Diego Falconi Trávez al gimnàs per part d’un altre usuari. Assegura que va parlar tant amb la persona de recepció com amb l’encarregada del centre esportiu, però explica que van relativitzar aquesta agressió verbal i van revictimitzar-lo ja que va haver d’explicar el que havia viscut fins a cinc vegades.

Els operadors jurídics diuen que no és tan greu que t’insultin dient-te ‘maricón’ o ‘sudaca’”
Diego Falconi Trávez

Va ser llavors quan va decidir anar a denunciar el seu cas als Mossos i, un cop es va haver celebrat el judici, la causa es va arxivar. Aquest advocat mexicà establert fa 16 anys a Barcelona diu que malgrat seguir tots
els passos, “la llei et porta a un carreró sense sortida”. Es queixa de la desprotecció del sistema davant la violència LGTBI però també davant les agressions racistes. Ell ho sap bé perquè viu les dues discriminacions.

Explica que actualment la pràctica judicial diu que “no és tan greu que t’insultin dient-te ‘maricón’ o ‘sudaca'” perquè per als operadors aquests insults són una forma d’agredir qualsevol persona al marge de la seva orientació afectivosexual o procedència. Com a resum, aclareix que encara no es dona la importància que s’hauria de donar a aquests tipus d’agressions. En Diego creu que la legislació hauria de tenir un mecanisme per sancionar tant les persones que agredeixen com les empreses que no defensen els seus usuaris d’aquest tipus de violència.

I afegeix que, malgrat tot, ell és una persona molt privilegiada perquè coneix les lleis i actualment treballa com a professor de literatura a l’Autònoma. “Si jo tinc habitualment aquestes dificultats, què li deu passar a la gent que no té la documentació en regla o no té contactes?”

El col·lectiu sexodissident no pot mentir amb el seu cos i té por de sortir al carrer”
Diego Falconi Trávez

Mediació amb l’OND amb èxit

En Diego, assessorat pel Centre LGTBI i SOS Racisme va acudir a la Oficina per la No Discriminació, on ha trobat una manera de reparar el dany patit a través de la mediació. Després de vuit mesos i molts estira-i-arronses, aquest mexicà ha aconseguit que el gimnàs elabori un protocol, que ell també contribuirà a redactar, i també que faci formació al seu personal, que impartiran persones racialitzades o amb orientacions sexuals diverses. També ha aconseguit unes disculpes per part de la direcció del centre que ell considera “tímides”.

La por del col·lectiu davant l’augment dels atacs LGTBI-fòbics

No és la primera vegada que en Diego pateix agressions pel fet de ser gai o estranger, o per les dues coses alhora. Explica que quan va arribar a Catalunya en va patir i, tot i que ha estat un temps tranquil en aquest sentit,
en l’últim any n’ha sofert tres, i creu que es deu en part a l’augment dels partits d’ultradreta que legitimen certs discursos. Afegeix que en el col·lectiu sexodissident en el qual es mou, amb persones no binàries o de gènere fluid, es percep el temor. “No podem mentir amb el nostre cos i quan sortim al carrer tenim por“.