Les dones lesbianes denuncien que pateixen una doble discriminació pel fet de ser dones i també per la seva orientació sexual.

Claudia Fuentes va arribar a Barcelona fa cinc anys i va començar una relació amb una altra dona. Des de llavors, aquesta xilena assegura que rep agressions contínuament. “Si vaig agafada de la mà de la meva parella rebem mirades, algunes més agressives que d’altres”, diu Fuentes.

Afegeix que quan va a fer tràmits burocràtics en què hi ha implicada la parella donen sempre per fet que és heterosexual i, tot i haver dit el nom de la seva dona, li tornen a preguntar a la mateixa conversa com es diu el seu home.

És una falta de respecte que es doni per fet que totes les dones del planeta tenen parelles homes”
Claudia Fuentes

Però l’anècdota més violenta que explica la Claudia és que l’han fet fora, a ella i la parella, de més d’un local d’oci nocturn. “Ens han dit: ‘Bolleres de merda, marxeu d’aquí'”. Ella assegura que ha fet servir l’autodefensa alguna vegada que “s’havien passat de la ratlla”.

La doble discriminació de les lesbianes

La Claudia creu que les dones lesbianes pateixen doble discriminació: una pel fet de ser dona i l’altra per la seva orientació sexual. En el seu cas, a més, diu que també s’hi suma el fet de ser migrant. Tot i reconèixer que és molt cansat, també diu que l’ha fet més forta i més segura de si mateixa. Les seves vivències i les d’altres dones lesbianes queden recollides al documental ‘Lesbofòbia: un documental i 10 respostes’, dirigit per Inés Tarradellas.

Qui també diu patir aquesta doble discriminació és Laura Pi, voluntària a l’Observatori contra l’Homofòbia. “Els homes ens diuen com hem de ser, però també qui hem d’estimar i com ha de ser la nostra sexualitat“.

El masclisme darrere les agressions lesbòfobes

Claudia Fuentes troba a faltar el suport del col·lectiu gai davant dels feminicidis o quan agredeixen dones lesbianes. “Només apareixen el 8-M”, la resta del temps no hi són, diu. Fuentes creu que les agressions quotidianes que pateix el seu col·lectiu són per misogínia, tant per part dels homes heterosexuals com homosexuals.

María Luisa García Berrocal, coordinadora d’Atenció de Creació Positiva, creu que les dones estan socialitzades en la violència estructural que reben i per això no estan tan alerta a l’hora d’identificar aquestes agressions. “L’han normalitzada”, afirma García. I afegeix, a més, que perquè puguin denunciar s’hauria de treballar “perquè les dones no se sentin violentades en els processos de denúncia”.

Segons Luisa García, les violències masclistes que estructuren la socialització de les dones fan que les lesbianes siguin invisibilitzades i estigmatitzades. I és aquesta invisibilització la que fa que pateixin violències quotidianes. Proposa tasques de sensibilització per al reconeixement del fet lèsbic.

On és el col·lectiu gai quan hi ha feminicidis o agredeixen les dones lesbianes? No hi és”
Claudia Fuentes

La infradenúncia de les agressions a lesbianes

Aquest any, les incidències recollides per l’OCLH per agressions al col·lectiu LGTBI han augmentat un 46,6 % respecte al 2020. Però de les 231 recollides fins a finals d’octubre, només un 7 % són per lesbofòbia. L’Observatori assegura que aquest tipus d’agressions es denuncien molt menys que les agressions al col·lectiu gai.

Laura Pi creu que si les dones lesbianes denuncien menys és perquè se senten més qüestionades i menys respectades. “Tot i que s’acosten a l’Observatori, els costa més fer-ho públic a les xarxes”, explica Pi. De fet, aquest any l’Observatori contra l’Homofòbia ha registrat 16 incidències per lesbofòbia a Catalunya, un 23,1% més que el mateix període de l’any passat, amb 13 casos.

Educació i referents culturals positius

Fuentes assegura que l’educació és bàsica per visibilitzar i respectar el col·lectiu de lesbianes. “És important parlar-ne obertament i tenir espais on poder fer-ho”. També creu que la literatura, el cinema i la publicitat han de tenir referents positius de dones lesbianes.