La pandèmia del coronavirus ha tocat de ple les persones amb malalties prèvies. És el cas dels pacients amb diabetis. Precisament aquest dissabte és el Dia Mundial de la Diabetis, una malaltia que pateixen unes 560.000 persones a Catalunya i cada any se’n registren uns 260 casos nous. Aquest col·lectiu es considera de risc durant la pandèmia. El motiu no és que tinguin més risc de contagi, ja que la prevalença és similar a la de la resta de població, sinó que són susceptibles de patir més complicacions en cas d’infectar-se.
Aquestes complicacions no són exclusives del coronavirus. D’entrada, la malaltia ja té riscos associats, com ara la retinopatia, i davant de qualsevol altre problema de salut, com una grip o una infecció d’orina, les persones amb diabetis tenen un pronòstic pitjor. “És més freqüent que una persona amb diabetis tingui una infecció que necessiti un ingrés o tractament, el major risc que l’evolució sigui desfavorable té a veure amb el grau de control glucèmic“, explica la directora de la Unitat de Diabetis de l’Hospital de Sant Pau, Rosa Corcoy. Per tant, com millors siguin els nivells de glucosa en sang, més bé respondrà el pacient diabètic davant de qualsevol altra patologia.
Por, neguit i angoixa pel coronavirus
Durant la pandèmia, en especial durant els primers mesos de la crisi sanitària, moltes persones amb diabetis han patit amb neguit, angoixa i fins i tot por l’evolució de la covid-19. És el cas de la Marta Jurado, que tenia tres factors de risc: té diabetis tipus 1, estava embarassada en aquell moment i, a més, tenia un embaràs considerat de risc. Va optar per tancar la botiga i fer un confinament total amb el seu nucli familiar: “No sortia de casa, em rentava molt les mans i si havia d’anar a l’hospital em posava molt gel hidroalcohòlic, un dia fins i tot em vaig cremar una mica la mà de tant posar-me’n“, explica.
Els riscos del coronavirus i el dia a dia amb diabetis van generar dubtes a moltes persones que conviuen amb aquesta malaltia crònica. Però part dels equips d’endocrinologia que els tracten van haver de dedicar-se a la covid-19. Arran d’això, molts pacients van veure com se’ls reduïa l’assessorament que reben habitualment de metges i infermers i van recórrer a l’Associació de Diabetis de Catalunya (ADC), on rebien gran part de les consultes que no podia absorbir la sanitat pública. “Ens trucaven a nosaltres amb molts neguits, sobretot com contactar amb el seu metge, infermer, anaven al CAP i estava tancat. Sobretot s’havia de calmar molt la gent perquè hi havia por“, relata l’encarregada de l’atenció al pacient de l’ADC, Pilar Mur.
En alguns casos el confinament domiciliari va suposar un contratemps per a pacients amb diabetis, però en molts d’altres va alleugerir i simplificar les rutines, un fet que els ajuda a mantenir la glucosa en sang en els nivells recomanats. Així ho explica Andrea de la Torre, que conviu amb la diabetis tipus 1 des de fa uns 10 anys. “No hi havia estrès, no hi havia aquest ritme de vida tan agitat que portem perquè no podies sortir de casa, teletreballant tot el dia, l’activitat i la rutina eren tot el dia la mateixa i llavors la glucèmia estava perfecte“, assegura.
Els especialistes remarquen que la millor prevenció per no patir complicacions amb el coronavirus és evitar-ne el contagi. Seguir les mesures de seguretat i prendre precaucions és, per tant, la millor eina tant de la població en general com amb diabetis per fer front a la covid-19.
