En els darrers mesos tothom s’ha hagut d’adaptar a conviure amb el coronavirus. Tot i això, algunes persones tenen un risc més elevat si contrauen la malaltia. Aquest és el cas, per exemple, dels malalts de càncer. Molts tenen un sistema immunològic dèbil degut als tractaments, i una infecció pot ser molt perjudicial. A més, l’esclat de la pandèmia i la saturació als hospitals els va afectar especialment.

Coronavirus a Catalunya i Barcelona: ÚLTIMA HORA

Diagnòstics amb retard

Al mes de març, amb la saturació als hospitals, les proves diagnòstiques “menys urgents” es van haver de posposar. En el cas de l’Olatz Vázquez, una periodista de 26 anys nascuda al País Basc, el 20 de març li van trucar per telèfon i li van comunicar que, degut a l’alerta sanitària, li aplaçaven una endoscòpia. Ella va demanar que s’ho replantegessin, però per la seva joventut i perquè no tenia antecedents familiars, no ho van considerar necessari. El 9 de juny, però, li van fer la prova amb què van detectar un càncer gàstric amb metàstasi abdominal en un estat molt avançat. Finalment, fa unes setmanes va traslladar el seu tractament a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona on, amb un equip multidisciplinar, n’ha iniciat un de nou aquest 19 d’octubre.

Per detectar al més aviat possible alguns tipus de càncer també són essencials els programes preventius. En aquest sentit, el doctor Laureano Molins, president de l’Associació Espanyola Contra el Càncer de Catalunya (AECC-Catalunya), explica que els programes de cribratge, per exemple de mama i de còlon, es van haver d’aturar durant un mesos i que això va ser un problema per a molts pacients.

Estat d’alarma a Catalunya: última hora

La importància de l’acompanyament

Ara bé, el coronavirus no només influeix sobre el diagnòstic. L’acompanyament, tant de familiars i amics com de professionals, és molt necessari a nivell psicològic. A causa de la covid-19 els pacients ja no poden tenir un acompanyant durant els tractaments ni a moltes visites. L’Olatz explica que, aquest fet la va afectar especialment en el primer dia de tractament: “Aquell dia m’hagués anat molt bé l’acompanyament psicològic d’algun voluntari de l’AECC i això, degut a la covid-19, s’ha perdut”.

La coordinadora de Programes i Serveis de l’AECC-Catalunya, Teresa López, explica que estan intentant tornar a introduir la figura de l’acompanyant dins de l’hospital com un servei professional “perquè els usuaris no perdin aquesta proximitat que té l’associació dins de l’hospital”.

D’altra banda, des de l’AECC sí que han pogut mantenir les consultes amb els diferents especialistes, com psicòlegs i nutricionistes, durant tota la pandèmia a través de videotrucades. A més, ja fa uns mesos que s’ha reprès l’activitat a les oficines, tot i que amb grups més reduïts i sempre seguint les mesures de seguretat.

Com afecta els familiars?

En tot cas, el dia a dia dels malalts de càncer i dels seus familiars i amics ha canviat radicalment. L’Olatz explica que no és només ella qui s’ha de cuidar especialment: “Tots són conscients que si volen continuar veient-me i tenint contacte amb mi s’han de cuidar”.

Sobre aquest tema, la psicòloga de l’AECC, Yolanda López, diu que tot i que els familiars han d’intentar evitar les reunions socials o les aglomeracions per no ser un risc pels pacients, cal buscar alternatives. Per exemple, quedar a l’aire lliure i fer un passeig sense apropar-se a altres persones. “Cal veure com podem cuidar l’altre i nosaltres mateixos, però mantenint la unió”. L’objectiu és poder continuar mantenint certa normalitat, ja que el suport emocional és imprescindible pels pacients.