L’Hospital Evangèlic marxa del carrer de les Camèlies, al barri de la Salut, i a l’abril estrenarà un edifici al Poblenou. L’immoble a Gràcia ha d’anar a terra però davant d’aquest escenari, i el recent moviment d’entitats de Gràcia assenyalant espais en desús del districte per a l’ús públic, s’ha demanat que no s’enderroqui i s’aprofiti per a altres usos. Concretament, la petició del projecte Ningú dormint al carrer a Gràcia és que s’utilitzi per acollir els sensesostre. Els plans municipals són construir-hi un institut escola que encara no té projecte.

Volen l’edifici per a persones que dormen al carrer

El projecte Ningú dormint al carrer a Gràcia, de l’associació Salut Gràcia, també ha reclamat la masia de Can Trilla, en la mateixa línia. Maria José Fernández de Sanmamed, com a portaveu de l’entitat, va proposar en la darrera audiència pública del districte, el 4 de març, la possibilitat de no enderrocar l’edifici de l’hospital evangèlic i aprofitar l’espai per atendre la cinquantena de persones que dormen al carrer a la zona.

En la seva intervenció, la representant de Ningú dormint al carrer a Gràcia va apostar per mantenir l’edifici, que tot i no estar protegit, “té valor històric i arquitectònic”. Els orígens del sociosanitari comencen a finals del segle XIX a Gràcia. La finca, on hi havia una casa senyorial, va ser habilitada per a rebre malalts i va començar a funcionar com a infermeria el 1893.

El districte manté la idea de fer-hi un institut escola

Davant la necessitat de places públiques de primària i secundària al territori, Alberto Lacasta, conseller de Gràcia, va respondre la petició de mantenir l’edifici recordant que el districte i el Consorci d’Educació mantenen la idea de tirar-lo a terra per fer-hi un institut escola. Tot i això, encara no s’han dut a terme els tràmits i la transacció està pendent de fer-se a l’abril, quan el sociosanitari es traslladi.

De fet, inicialment s’hi havia de construir la nova Escola Teixidores de Gràcia, actualment en barracons al carrer de l’Encarnació. Però la comunitat educativa del centre s’hi va negar en rodó, ja que consideraven que no era la ubicació idònia per fer-hi un centre educatiu en els termes que havia definit el Consorci, pel poc espai, la contaminació i la manca de llum solar.