Les persones que van estar exposades a nivells més alts de contaminació atmosfèrica abans de la pandèmia van presentar respostes més baixes d’anticossos a les vacunes de la covid-19, segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) en col·laboració amb l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol.
Segons l’estudi, l’exposició a nivells elevats de partícules fines (PM2,5), diòxid de nitrogen (NO2) i carboni negre (sutge) s’ha associat amb un disminució de fins al 10 % en la resposta d’anticossos en persones sense infecció prèvia.
Els efectes adversos de la contaminació atmosfèrica
Aquests resultats validen la teoria sobre els efectes adversos de la contaminació atmosfèrica en el sistema immunitari. La contaminació atmosfèrica s’associa amb problemes de salut, incloent-hi càncer de pulmó, malalties cardiovasculars i respiratòries, i diabetis.
“S’ha demostrat que els contaminants atmosfèrics afecten les respostes immunitàries”, afirma ‘investigador d’ISGlobal Manolis Kogevinas, “així que en aquest estudi vam voler avaluar si la contaminació atmosfèrica també afecta la producció d’anticossos després de la vacunació contra la covid-19″. La resposta, breument, és sí.
Un estudi amb 927 participants des d’abans de la pandèmia
L’estudi va analitzar les dades de 927 participants de la cohort GCAT Genomes for Life (IGTP), d’entre 40 i 65 anys, que van respondre a qüestionaris i van donar mostres de sang en l’estiu del 2020 (després del confinament) i en la primavera del 2021 (després de l’inici de la vacunació contra la covid-19). Tots havien rebut una o dues dosis de les principals vacunes administrades a Espanya (fabricades per AstraZeneca, Pfizer o Moderna).
“La col·laboració de tots els voluntaris, amb més de 10 anys de dades, ens ha permès estimar de forma fiable el nivell d’exposició ambiental de tots els participants”, comenta Rafael de Cid, autor de l’estudi, i director del projecte GCAT Genomes for Life (IGTP). Els resultats mostren que, en individus no infectats per SARS-CoV-2, l’exposició prepandèmica a PM2,5, NO2 i sutge es va associar amb una reducció d’entre el 5 i 10 % en els nivells d’anticossos anti-Spike induïts per la vacuna.
Necessitat de posar límits més estrictes de contaminació atmosfèrica
“Les nostres troballes coincideixen amb estudis que mostren que els contaminants orgànics persistents redueixen la resposta a les vacunes en la població infantil“, explica Carlota Dobaño, investigadora d’ISGlobal. Tanmateix, l’estudi no va analitzar si la menor resposta a la vacuna comportava un major risc d’infeccions posteriors o una major gravetat d’aquestes infeccions.
“Les nostres troballes se sumen al creixent conjunt de proves sobre els efectes adversos de la contaminació atmosfèrica, fins i tot als nivells relativament baixos observats a Europa occidental. També subratllen la necessitat d’imposar límits més estrictes de contaminació atmosfèrica, com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS)”, afirma Cathryn Tonne, també investigadora d’ISGlobal.
