Són molts els alumnes que els darrers dies, abans de fer les PAU 2023 a Catalunya, s’interessen a buscar els exàmens de la selectivitat per temes d’altres anys, amb l’objectiu de fer exercicis d’altres convocatòries per preparar-se de cara a les proves dels dies 7, 8 i 9 de juny a Catalunya. Els darrers anys, molts dels exàmens de la selectivitat han estat marcats per la polèmica i aleshores van generar molt debat i també frustració entre els joves, ja sigui pels temes a examinar-se com pels exercicis o el plantejament de les preguntes.
En aquesta pàgina repassem exàmens antics de la selectivitat amb els temes i exercicis més polèmics dels darrers anys.
El derivat de la carn, un maldecap a la selectivitat 2022
Una paraula derivada de “carn” va obrir el debat entre els estudiants que van fer la selectivitat 2022. L’enunciat de l’exercici demanava omplir el buit d’aquesta frase: “El presumpte culpable va cometre l’assassinat amb traïdoria i _“. La resposta correcta era “acarnissament” o “encarnissament“, segons les correccions publicades. El diccionari però no recull la paraula “encarnissament” i l’Optimot assegura que no és una forma normativa.
Aquí pots consultar l’examen de català de la Selectivitat 2022.
L’examen de la selectivitat amb el tema més polèmic
Un fragment de ‘Terra baixa‘ a la selectivitat del 2018 és una de les preguntes més polèmiques que es recorden a les PAU de Catalunya. L’examen de literatura catalana d’aquell any preguntava sobre la relació il·lícita entre els dos personatges de l’obra, tot tractant l’abús sexual del Sebastià a la Marta com una “relació amorosa“.
“La Marta manté una relació amorosa amb el Sebastià”, deia un dels enunciats de la prova, al qual els alumnes havien de respondre si era una afirmació certa o falsa. D’acord amb la guia facilitada per la Generalitat de Catalunya, la resposta correcta era una afirmació verdadera. Això va despertar les crítiques de molts alumnes examinats per “fomentar la cultura de la violació“.
Aquí pots consultar l’examen de literatura catalana de la Selectivitat del 2018.
Pleonasme i oxímoron, la mare de les polèmiques
Poques vegades les figures retòriques han passat desapercebudes a la Selectivitat, però a les PAU del 2021 van ser la mare de totes les polèmiques. Un dels exercicis de l’examen de castellà preguntava per un fragment de ‘Luces de bohemia‘, de Ramón María del Valle-Inclán. L’estudiant havia de detallar si aquell fragment era un pleonasme, un oxímoron, un hipàl·lage o un joc de paraules.
Molts alumnes van denunciar que no havien tractat el pleonasme al batxillerat i gran part dels examinats van fallar la pregunta. Això va generar nombrosos mems a les xarxes socials.
Consulta l’examen de castellà de la Selectivitat 2021. També pots consultar la resta de proves de les PAU 2021.
“Corregudes” i “ploramiques” en un examen de català
El 2020, a l’examen de català, la paraula “corregudes” va ser el centre de les bromes. Aquest terme va despertar l’humor de molts alumnes pel doble sentit de la paraula. En canvi, la no acceptació de “ploramiques” com a resposta vàlida (només s’acceptava “ploraner”) va aixecar crítiques. “Ploramiques” està recollida al diccionari de l’IEC, però la plantilla de solucions no la recollia com a resposta correcta.
Aquí pots consultar l’examen de català de la Selectivitat 2020.
“Catàfora”, l’obstacle del 2015
Cal remuntar-se al 2015 per veure un dels grans obstacles de la selectivitat. Va ser la paraula “catàfora“, a la prova de llengua castellana, en què es demana descriure en menys de 30 paraules aquest terme. Això va agafar per sorpresa molts estudiants que, a la sortida de la prova, explicaven que havien deixat la pregunta en blanc perquè desconeixien què significava la paraula.
Aquí pots consultar l’examen de castellà de la Selectivitat 2015.
