(ACN) El magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno ha arxivat provisionalment la querella presentada per diverses associacions de juristes i víctimes de l’1-O per delictes contra la humanitat. L’escrit anava dirigit contra l’antiga cúpula del Ministeri de l’Interior per l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant la celebració del referèndum. Segons Moreno, “l’Estat tenia l’obligació d’utilitzar tots els mitjans precisos dels quals disposava per mantenir la seguretat pública i restituir l’ordre constitucional que s’havia alterat”. L’actuació policial, diu el jutge, va ser “legítima” per reprimir actes “manifestament il·legals tendents a la subversió de l’ordre constitucional”, però també “proporcionada” tenint en compte les xifres d’aldarulls, el nombre de lesionats i l’entitat dels mateixos.
En la seva interlocutòria, l’Audiència subratlla que els partits i les entitats independentistes van dibuixar un full de ruta amb l’objectiu d’assolir la independència dos anys abans del referèndum de l’1-O, i detalla les actuacions posteriors, com ara l’aprovació de les lleis de transitorietat i del referèndum. Tot això, “sabent que amb allò es cometia el risc que es produïssin aldarulls greus i alteracions d’ordre públic de resultat dubtós, amb grans possibilitats de risc i inseguretat per a la població”.
Totes aquestes accions, juntament amb el 20-S, la iniciativa d’Escoles Obertes i el mateix 1-O, implicaven, segons l’Audiència, sotmetre els ciutadans a un “escenari indiscutible de risc en oposar-se als agents de policia que desenvolupaven les seves funcions per mantenir l’ordre constitucional”. No eren, diu la interlocutòria, “actes espontanis sorgits de la població”, com defensen els querellants.
L’Audiència no aprecia delictes contra la humanitat
Segons l’Audiència Nacional, i d’acord amb la fiscalia, “no s’aporten ni consten mínimament acreditades dades o elements objectius” que permetin considerar que es van cometre delictes contra la humanitat. A més, la querella, segons el magistrat Ismael Moreno, no té “el mínim rigor” que requereix aquest delicte en el Codi penal. També critica la “insuficiència probatòria” de les afirmacions que es fan en l’escrit dels querellants. Els querellants també van presentar l’escrit davant del Tribunal Penal Internacional de la Haia, que podria també investigar el cas.
La querella la van presentar l’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils, l’Associació d’Afectats 1-O i Advocacia per la Democràcia de Lleida, conjuntament amb nou víctimes de les càrregues policials, com Enric Sirvent, que va patir un atac de cor en un col·legi de Lleida, o Jordi Pesarrodona, regidor a Sant Joan de Vilatorrada (el Bages).
