Tot fa pensar que la participació rècord de les darreres eleccions catalanes, les del 2017, no es repetirà aquest 14 de febrer. De fet, podria ser més baixa de l’habitual. La pandèmia pel coronavirus pot causar por i incertesa a part de la població i, per tant, que aquestes persones optin per quedar-se a casa i no anar presencialment a votar en els comicis del 14 de febrer. Alhora, la gestió de la pandèmia per part dels diferents governs ha pogut provocar certa indiferència cap a la política.
Què passa si la participació en les eleccions del 14-F és molt baixa? Perillen els comicis? Hi ha un mínim de participació per considerar vàlids els resultats?
Invalidació només en cas d’abstenció diferencial
El director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals, Ismael Peña-López, explica que la llei no preveu un mínim de participació que comporti una invalidació de les eleccions. Recorda que en els comicis al Parlament Europeu el percentatge d’electors que hi voten no arriba a la meitat i mai no s’han suspès per aquest motiu. Ara bé, explica que es podria donar una invalidació dels resultats si hi ha una “abstenció diferencial”.
Peña-López posa com a exemple un “cas clàssic”: que votin els partidaris d’un candidat i que tota la resta, en canvi, s’abstinguin. O que voti tota la gent jove i, per contra, la gent gran no es mobilitzi, o que passi el mateix per territoris: que hi hagi una determinada regió que no hagi votat. En aquests casos, explica el responsable electoral, hi ha una “forma molt diferenciada” d’abstenció i, per tant, podria ser una justificació per invalidar uns comicis. Ara bé, puntualitza que, segons les darreres estadístiques, aquest escenari no es produirà el 14 de febrer.
Perilla el vot per correu?
Una altra de les qüestions a resoldre és si tots els vots per correu sol·licitats podran ser emesos perquè puguin comptabilitzar el 14-F. Professionals de Correus alerten que aquests dies tenen molta feina i que no saben si arribaran a temps per poder recollir tots els vots. Tot i això, López-Peña no preveu que hi hagi vots demanats que no arribin a temps a les seves respectives meses.
El president de la Junta Electoral de Barcelona, Santiago Garcia, explica que a l’òrgan electoral no li consta cap problema en aquest sentit, però que en qualsevol cas els recursos materials i humans per garantir el vot per correu són competència de les administracions i de la Direcció General de Processos Electorals.
Es pot retardar l’escrutini la nit del 14-F?
Peña-López admet que la nit electoral podria endarrerir-se, és a dir, que l’escrutini es conegui més tard que altres anys, tenint en compte que s’han de comptar els vots amb distància entre persones, amb guants i amb pantalles facials, fet que dificultarà el procés.
Les meses no constituïdes també podrien afectar en el calendari de la nit electoral: si hi ha molts punts de votació que no s’han pogut formar, el director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals explica que la Junta Electoral podria apreciar una “protecció de tota la votació”. Això vol dir que no es donarien els resultat fins a dos dies més tard, quan els electors que no haguessin pogut votar el 14-F ho fessin el 16 de febrer. Així es vol evitar un “vot tàctic” el 16-F que pogués “adulterar” el resultat final dels comicis.
Aquesta situació, segons Ismael Peña-López, també és “molt improbable”.
