Les eleccions del 14 de febrer són de les més extraordinàries celebrades fins ara a Catalunya. D’una banda, perquè s’han convocat de forma automàtica per la inhabilitació del president de la Generalitat anterior, Quim Torra; de l’altra, perquè arriben en plena tercera onada per la pandèmia pel coronavirus. L’inici de la campanya electoral activa el compte enrere per als comicis. Com serà la campanya? Quins són els candidats? Te n’expliquem totes les claus.
Per què el 14-F?
Després de la inhabilitació de Quim Torra al setembre per la pancarta a favor dels presos al balcó del Palau de la Generalitat, tot el govern va quedar en funcions i per continuar amb la legislatura calia investir un president. Ara bé, cap grup parlamentari va presentar candidat i amb el rellotge en marxa que preveu la Llei de la presidència va arribar el desembre, quan es va dissoldre el Parlament i es van convocar de manera automàtica eleccions el 14 de febrer.
Amb la tercera onada de coronavirus en alça després de Nadal, va haver-hi unanimitat entre el govern i els partits per posposar els comicis uns mesos més tard, per al 30 de maig, però després de diverses impugnacions contra aquesta decisió, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar mantenir els comicis el 14-F de manera provisional.
Celebrar un míting en plena pandèmia
Tots aquests factors fan d’aquesta una campanya especial. Els actes dels partits polítics estaran condicionats per les mesures de seguretat per la covid-19, i estaran lluny de les imatges habituals de pavellons plens a vessar de militants i simpatitzants. La crisi sanitària ha obligat a establir un protocol amb directrius de com han de ser els actes.
- Prioritzar mítings telemàtics. Una de les prioritats és que els mítings siguin la majoria per via telemàtica per evitar les aglomeracions.
- A l’aire lliure. Tot i que no es prohibeixen els actes en espais tancats, el Procicat recomana que siguin l’última opció i que aquells mítings que siguin presencials es facin a l’aire lliure. En aquest sentit, després de la polèmica per la possibilitat de saltar-se el confinament municipal per anar a un míting, la majoria de partits fan una crida a no desplaçar-se i seguir-los des de casa.
- Aforament limitat al 50 %. Tant si els actes es fan a l’aire lliure com en un espai tancat, l’aforament haurà d’estar limitat al 50 % fins a un màxim de 1.000 persones (aire lliure) o 500 (local tancat).
- Sense passejades. En el protocol acordat pel Procicat no es permeten les passejades en mercats ni altres equipaments ni tampoc es podran fer petons ni abraçades.
Però no només la pandèmia de coronavirus condicionarà la campanya. També tornarà a estar marcada per la situació de presó de diversos líders independentistes, alguns dels quals aquest cop sí que podran participar en actes electorals perquè ja hauran complert una quarta part de la condemna.
Quins són els candidats a la presidència de la Generalitat?
El nou Parlament després del 14 de febrer podria ser el que tingui més partits representats de la història de Catalunya, amb fins a nou formacions polítiques amb escó. Per part de Ciutadans (Cs), la formació més votada el 2017, el candidat és Carlos Carrizosa. Fins ara ha estat número dos del partit, però ara passa a encapçalar la llista després de la marxa d’Inés Arrimadas al Congrés.
Amb Oriol Junqueras encara a la presó, finalment el candidat d’Esquerra Republicana (ERC) és Pere Aragonès, qui els darrers mesos ha liderat la gestió de la pandèmia a Catalunya com a vicepresident amb funcions de president. La fins ara Junts per Catalunya s’ha escindit en dues formacions separades: Junts, amb Carles Puigdemont com a cap de llista, però amb Laura Borràs com a veritable presidenciable, i el PDeCAT, partit que ha heretat tots els drets electorals de Junts per Catalunya i que té com a candidata Àngels Chacón.
El fins ara ministre de Sanitat, Salvador Illa, serà el presidenciable del PSC, i Jéssica Albiach, la d’En Comú Podem (ECP). La CUP ha apostat per l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater i el PP Català proposa Alejandro Fernández com a president. Un altre partit que podria entrar al Parlament és l’ultradretà Vox, amb Ignacio Garriga com a candidat.
Ara per ara, les enquestes vaticinen que el PSC, ERC i Junts es disputaran el primer lloc. Els partits de Pere Aragonès i Laura Borràs volen monopolitzar el vot independentista, mentre que el PSC aprofitarà l’anomenat “efecte Illa” per desbancar l’independentisme del govern de la Generalitat.
