La historiadora Teresa Abelló i Güell, una de les grans especialistes en l’estudi dels moviments obrers a Catalunya, es capbussa en un dels episodis clau del sindicalisme català en el llibre ‘La vaga de La Canadenca’. Anarquisme, pistolerisme, solidaritat, guerra de classes i assassinats són alguns dels temes que recorren el seu nou treball, que ens ha vingut a presentar al ‘Plaça Tísner‘.
La ciutat convulsa
Barcelona, any 1919, encara arrossega la ressaca de la Setmana Tràgica, el rebombori de la Primera Guerra Mundial a l’altre cantó dels Pirineus, i l’impacte de la Revolució Russa. La ciutat viu l’agitació de les fàbriques, amb l’electricitat i els vehicles de motor com a exemples del progrés de la societat industrial. Però per una bona part de la població, aquest progrés és sinònim de jornades laborals inacabables, males condicions de feina, sous de subsistència i sense la possibilitat de sindicar-se.
L’espurna que sacsejarà tot el país comença a La Canadenca, la fàbrica del Poble-sec que controla la major part de l’electricitat de Catalunya. Les demandes dels treballadors, la intransigència de la patronal, la vaga, les detencions i la connivència entre la classe acomodada i les autoritats duran a un pols entre obrers i propietaris que recorrerà tot Espanya i que deixarà Barcelona, literalment, a les fosques. En el seu nou llibre, Teresa Abelló recupera aquelles jornades que van commoure un país i es van convertir en una baula més per a la conquesta dels drets laborals.
Pancartes i pistoles
A ‘La vaga de La Canadenca’, Teresa Abelló repassa les accions que va dur a terme el moviment obrer a Barcelona, capitanejades per la CNT. Unes accions que van culminar en el míting de Les Arenes, on Salvador Seguí, el famós Noi del Sucre, va arengar les masses fins aconseguir un acord que va acabar amb la vaga i va brindar als obrers una victòria incontestable en el conflicte. Ara bé, la historiadora de Vinaixa ens recorda que no tot van ser bones notícies: el triomf de la vaga de La Canadenca va espantar les classes burgeses de Barcelona, que es van abocar a promoure i finançar el pistolerisme contra els líders sindicals.
En la següent dècada, la dels anys 20 del segle passat, Barcelona va viure una cadena d’assassinats, entre els quals el del mateix Seguí, que van encrespar encara més els ànims entre el moviment obrer i van generar el clima de tensió que, amb el temps, va contribuir a la Guerra Civil. Més de cent anys després dels fets de La Canadenca, el llibre de Teresa Abelló ens transporta a un moment vibrant de la història de la nostra ciutat, i ens permet extreure aprenentatges per a un present en què la precarietat torna a ser el paisatge laboral de bona part de la població.
El “mosaic” de Teresa Abelló
- Un mentor: Josep Termes. L’historiador barceloní, un dels referents de l’estudi del moviment obrer, es va convertir en el mentor de la jove Teresa Abelló a principis dels 80.
- Una universitat: la UB. La degana de les universitats barcelonines és l'”alma mater” de la Teresa Abelló, on va estudiar i on imparteix classes avui dia.
- Un llibre: ‘Les relacions internacionals de l’anarquisme català’ (1881-1914). El que va començar sent la seva tesi doctoral es va acabar convertint en una publicació d’Edicions 62, que ja apuntava cap a on anaven els interessos de la Teresa Abelló.
- Un sindicat: la CNT. La Confederació Nacional del Treball, la principal organització obrera del moviment anarquista, té una història fascinant i encara desconeguda que ha centrat una part dels esforços acadèmics de la nostra convidada.
- Una data: el 21 de febrer del 1919. El dia que Barcelona es va quedar a les fosques marca el punt de partida de ‘La vaga de La Canadenca’, el nou llibre de la Teresa Abelló sobre un dels grans episodis de la lluita obrera a casa nostra.
- Una plaça: la d’Espanya, i concretament, el cantó que toca amb les Arenes. Aquest indret transitat per cotxes, turistes i compradors va ser, fa cent anys, un escenari clau del moviment obrer barceloní.
