La secció ‘Arxiu Barcelona’, del “bàsics”, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana recorre la Barcelona eròtica del 1979 gràcies a la troballa d’una guia que passeja pels clubs de la ciutat amb descripcions, mapes i il·lustracions, un document que, després de 45 anys, ha quedat desfasat.
Un mapa situa els locals i els il·lustra
La guia eròtica de Barcelona inicia el recorregut amb un mapa de la Rambla i el barri Xino. Tots els locals estan marcats i acompanyats per il·lustracions que escenifiquen la tipologia de cada espai. S’hi poden comptar més de 30 punts o llocs d’interès per moure’s pel món eròtic de la ciutat.
El mapa complet de Barcelona suma més locals i destaca els “meublés” com la mítica La Casita Blanca i els dàncings com la històrica La Paloma. Alguns dels carrers que hi apareixen encara no havien canviat de nom, com l’avinguda del Generalísimo i José Antonio Primo de Rivera.
Els anuncis dels cabarets
Els cabarets tenen un pes important a la guia, també a la ciutat. Són locals amb espectacles eròtics que s’acompanyen de descripcions explícites per anunciar les activitats que s’hi feien.
Un exemple és el Bagdad, que es descriu com l’harem del Paral·lel. Costa 1.000 pessetes amb consumició i explica: “Moltes dones, molt misteri i tot el que vostè pensa…. i vol veure en directe. Xou porno”. Al Blue Moon fan un “espectacle atrevit i revolucionari”. Al Ciro’s hi ha “dones boniques, un torrent d’humor i alguna cosa més…”. Pel que fa al local del passeig de Gràcia, Privado 130, l’anunci és: “Superior espectacle i a més, per als solitaris que busquen companyia, les més simpàtiques belleses. Vingui d’hora i marxi tard”. Al Villa Rosa fan un “espectacle ‘sexy-camp’, ‘striptease’ de més que maduretes, abundants en carns i anys“.
També hi havia oferta per a les dones amb un anunci a banda: “Les senyores i senyoretes que desitgin un amant ocasional també tenen la seva oportunitat. Als anuncis per paraules poden trobar companyia de pagament. Sota l’epígraf Massatgistes-estètica veuran anunciats noms masculins que s’ofereixen a dames i cavallers; altres, només a senyores”.
El Bagdad, el Barcelona de Noche, el Martin’s, l’Starlets, el Mr. Dollar, el Panam’s i el New York eren els clàssics de la nit eròtica festiva de la ciutat.
Els locals d’ambient amb descripcions de tota mena
Aquesta revista té un altre apartat per parlar dels locals i espais d’ambient gai. Vall valora que tinguin el seu espai en aquesta guia, ja que aquest món havia estat molt perseguit i amagat. El periodista s’atura en les descripcions que fa de cada espai. A l’Arco Iris “freqüenten el local cavallers amb temples platejades“. Al Bambú destaca la “decoració més aviat frívola, entre la canya de bambú i el patriotisme clavell“. Al Club JJ diu que “potser trobaràs el Toni, el venedor de cacauets, personatge entranyable de la nit gai”. Al Dickens Pub explica que es pot “lligar fi sense propensió al batibull”. En canvi, del Nagasaki Pub destaca que és “el local millor refrigerat de la zona”.
La guia destaca també les saunes i els banys. Aquests últims els anuncia: “Per als cors solitaris a qui els agraden el sol i la carn, lloc idoni per enrotllar-se els banys. Per a ells, els banys de San Sebastià i de les Drassanes; per a elles, els Orientals. Tots, a la Barceloneta”.
Ubicació de la prostitució al carrers de Barcelona
La guia situa carrer i zones on s’exercia la prostitució. El barri Xino el considera com el centre tradicional de les “professionals de l’amor”. Concretament, als carrers de San Ramon i de les Tàpies s’hi ubicaven “dones entrades en anys, però no es descarta “la feliç sorpresa”. També esmenta els bars del carrer d’en Robador com la zona clau del barri.
A la Rambla també es podia trobar prostitució. A la plaça del Teatre amb el carrer de Ferran “hi ha companyia per als matiners” i a partir de la una de la matinada hi havia noies al carrer d’Aragó amb Consell de Cent, d’entre “25 i 35 anys”, per 2.000 pessetes per una estona i 5.000 per una nit.
