Reivindicar i difondre actituds i iniciatives invisibilitzades pel relat hegemònic és l’exercici que Daniel Gasol fa en la seva obra més recent: ‘Història no oficial durant la hipotètica Transició: el cas de Vídeo-Nou / Servei de Vídeo Comunitari’. N’hem parlat amb ell a ‘Plaça Tísner‘.
La no modèlica Transició
A ‘Història no oficial durant la hipotètica transició: el cas de Vídeo-Nou / Servei de Vídeo Comunitari’, Daniel Gasol combina els capítols dedicats a analitzar el context historicocultural de la Segona República al feixisme franquista, amb particular atenció a la criminalització de l’anarquisme, i el paper dels mitjans de comunicació hegemònics amb els centrats en l’estudi d’aquest col·lectiu.
Les persones que conformaven el grup Vídeo-Nou, que va passar a denominar-se més tard Servei de Vídeo Comunitari, no eren professionals de l’audiovisual, però van trobar en aquest llenguatge una manera de democratitzar el relat, documentant realitats absents en els mitjans convencionals i, alhora, decantar-se políticament a través de les imatges.
Qüestionar el relat
Doctor en estudis avançats en produccions artístiques per la Universitat de Barcelona, Gasol se sent identificat amb l’anarquisme radical i còmode sent presentat com a treballador cultural. La seva pràctica, que fusiona investigació i creació, s’ha centrat a rebatre els discursos hegemònics de la societat capitalista evidenciant el deliberat biaix de les narratives oficials en qüestions com la identitat, la fe, el proletariat, la sexualitat i els drets socials.
En aquesta línia, el 2021 va publicar ‘Art (in)útil: sobre com el capitalisme desactiva la cultura’, assaig editat per Raig Verd que recollia la seva tesi doctoral. Entre els seus treballs, destaquen projectes com “Trabajos forzosos“, en què boicotejava entorns laborals hostils, i “Orden público: vagos, maleantes y peligrosidad social“, del qual actualment es pot veure una instal·lació al MACBA.
El “mosaic” de Daniel Gasol
- Un premi: l’ACCA a la crítica d’art. El va rebre per la seva tesi doctoral ‘Art (in)útil. Com el capitalisme desactiva la cultura’. Podeu trobar aquest treball publicat a Raig Verd en forma d’assaig.
- Un projecte: “Orden público: vagos, maleantes y peligrosidad social”. A partir de l’anàlisi d’expedients de l’Arxiu Nacional de Justícia de Catalunya va investigar el fons i l’impacte real d’aquesta llei i en va presentar les conclusions, entre d’altres, en forma d’exposició.
- Un període: la Transició, de la qual en desmunta el relat oficial en el seu últim llibre. Una obra que assenyala el biaix narratiu imposat des dels poders institucionals després de la mort de Franco.
- Un col·lectiu: Vídeo-Nou / Servei de Vídeo Comunitari, que en Daniel pren com a estudi de cas. D’ideologia anarcosindicalista, va documentar realitats no recollides pels mitjans hegemònics.
- Un suport: la cinta de VHS. Va permetre editar i difondre continguts a persones no professionals del mitjà audiovisual, esdevenint també una poderosa eina d’incidència social.
- Una plaça: la plaça Reial, al cor del Gòtic. Va ser un dels espais de referència del moviment contracultural dels anys 70 i Vídeo-Nou hi va fer algun dels seus enregistraments.
