La cantant barcelonina Carme Canela és una de les grans pioneres del jazz a casa nostra. Amb voluntat d’homenatjar els seus més de 40 anys de carrera, l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya li han atorgat el premi a tota la trajectòria, i al ‘Plaça Tísner‘, ho hem aprofitat per convidar-la.
De l’orquestra al duet
Carme Canela comença la seva carrera amb només 16 anys, mentre estudia a l’Aula de Música Moderna i al Taller de Músics de Barcelona. I tot i que el jazz és un amor primerenc, els seus inicis són en el camp de la música llatina i pop amb l’Orquestra Encantada, una de les formacions de ball més conegudes dels anys 80, amb qui publica quatre LP. Però aviat Carme Canela vola sola, o acompanyada de músics com Perico Sambeat, Kurt Rosenwinkel, Laura Simó, Carles Benavent i Joan Monné, a qui uneix una connexió musical molt especial.
Des dels anys 90, comença a oferir actuacions i publicar àlbums amb diverses formacions amb qui dona vida nova i veu als grans estàndards del jazz. I és que tot i que a la seva carrera hi trobem, també, cançons infantils i fins i tot sardanes, Carme Canela sempre ha sigut, abans que res, una de les grans veus del jazz català.
Un premi a una pionera
Quan Carme Canela comença a cantar jazz, el panorama a casa nostra encara és eminentment masculí, i figures com Andrea Motis, Rita Payés i la Sant Andreu Jazz Band pràcticament no han ni nascut. Són els temps en què noms com els de Laura Simó, Big Mama o la mateixa Carme eren poc habituals i es vivien com a una excepció a la regla.
Però els mèrits de Carme Canela van molt més enllà d’obrir camí a les noves generacions. Les seves lectures de clàssics de George Gershwin amb ‘Porgy and Bess’ (1998), o de Vinícius de Moraes i Antonio Carlos Jobim a ‘Celebrating la fusa’ (2021), per citar dos exemples enmig d’una trentena de discs, la converteix en tot un referent i una digna mereixedora del premi de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya.
El “mosaic” de Carme Canela
- Una orquestra: l’Encantada. Amb només 16 anys, la Carme va començar la seva carrera com a vocalista amb aquesta formació que va estar en actiu al llarg dels 80.
- Una música: la brasilera. Com altres grans intèrprets del jazz, la Carme es va enamorar dels ritmes de Vinícius de Moraes de ben jove, i ha traslladat la seva passió per la bossa nova a les seves col·laboracions amb el músic Jurandir Santana.
- Una poeta: Gioconda Belli. L’any 2008, va estrenar a L’Auditori un concert dedicat a la poetessa nicaragüenca en què musicava les seves lletres, i que més tard es va convertir en un disc.
- Un grup: el que va fer amb Laura Simó, una altra històrica del jazz català, amb qui va formar el projecte Estamos reunidas. Dues pioneres de l’escena local cantant blues i funk.
- Un premi: el de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya a tota la trajectòria, que se li va atorgar fa dues setmanes i que premia la carrera d’una artista inquieta i d’una veu carismàtica del panorama català.
- Una plaça: la de Gato Pérez, al barri de Gràcia. No ens hauria d’estranyar que algú com ella triï la plaça d’un altre músic emblemàtic, però en aquest cas, la relació de la Carme amb Gato demostra que entre la rumba i el jazz pot haver-hi una bonica amistat…
