Eduardo Chillida Belzunce és escultor des de ben petit. Encara conserva una peça que representa la seva mare i que va fer amb tan sols quatre anys, una escultura de terracota que va deixar embadalida tota la seva família. “El meu pare era el meu primer fan“, afirma Chillida Belzunce a un equip del ‘Plaça Tísner‘. Es refereix a l’escultor Eduardo Chillida, un dels artistes espanyols més influents del segle XX, de qui aquest 2024 se celebra el centenari del seu naixement.
Mirades des de dins
Una vintena d’escultures i pintures de mons reals i ficticis de Chillida Belzunce s’exposen a “Miradas desde dentro”, que es pot veure a la Galeria Barnadas fins al 30 de març. Són obres que ha treballat amb la mà esquerra, que utilitza per plasmar el seu art des que als 20 anys va patir un greu accident de trànsit que el va deixar sense parla i sense moviment a la part dreta del cos.
Esculpir amb la mà esquerra era una embolic… però vaig demostrar que es podia”
Després d’una recuperació molt complicada va reprendre de nou allò que sempre l’ha fet feliç: “Vaig haver de començar a pintar amb l’altra mà” i a esculpir amb tan sols amb la ma esquerra: “Era un embolic… però vaig demostrar que podia“. La seva és una història de superació, immortalitzada amb pintura acrílica, bronze i argila.
Paletes monstruoses i precioses
Chillida Belzunce ho té molt clar: “Sempre m’he considerat artista“. En són testimoni les seves paletes, que ell qualifica com a “monstruoses i precioses”. Una amalgama de matèria tridimensional feta de colors com el negre, el blanc, el vermell, el ocres, els magentes i els grocs, en què l’artista fa les preparacions que després plasma en les seves pintures, la majoria d’espais interiors amb finestres que miren a l’horitzó.
Té el seu estudi al capdamunt del Monte Igeldo, a Sant Sebastià, des d’on pot gaudir d’una vista magnífica que ha plasmat en moltes de les seves obres. Allà pinta i esculpeix a diari, una activitat que reconeix que “em costa moltíssim“, però que alhora no podria deixar de fer.
Amb 60 anys acabats de fer, està molt il·lusionat per una propera exposició a Chillida Leku, en què posarà en diàleg obres seves i les del seu pare, Eduardo Chillida, amb temes que els han representat a tots dos, com l’horitzó, la família i el blanc i el negre.
