Comencem amb blues i amb cinema neo noir. Escoltem Jimmy Witherspoon i Roy Milton i les peces seves que es poden sentir a la pel·lícula ‘Devil in a blue dress’, del 1995. Miles Davis també va treballar pel cinema, especialment en els cinc darrers anys de la seva vida, quan va posar música a l’experimental ‘Siesta’ (Mary Lambert, 1987), ‘The hot spot’ (‘Llavis ardents’, Dennis Hopper, 1990) i ‘Dingo’ (Rolf de Heer, 1991) en què també hi intervenia com a actor. Però la seva autèntica obra mestra relacionada amb el setè art és, i sempre serà, la banda sonora d”Ascenseur pour l’échafaud’ (Louis Malle, 1958).
El bateria d’origen suís Joris Dudli ha editat recentment el disc ‘Boundaries expanded’, gravat amb alguns dels músics més representatius de l’escena jazzística novaiorquesa actual: els saxofonistes Vincent Herring i Eric Alexander, el trompetista Wallace Roney Jr, els pianistes Dave Kikoski i Mike LeDonne i el guitarrista Peter Bernstein. Escoltem peces de ‘Boundaries expanded’ i d’altres gravacions d’aquest col·lectiu de músics.
Acabem amb un fragment del concert del 1985, que es coneix com a One Night With Blue Note, que va representar la represa d’activitats de la llegendària discogràfica Blue Note Records després de sis anys aturada.
