La cantant i trombonista Rita Payés torna a unir forces amb la seva mare, la guitarrista Elisabeth Roma, en l’àlbum ‘Como la piel’. La jove intèrpret vilassarenca s’ha assegut al sofà de l”Àrtic’ per parlar-nos d’aquest àlbum i d’una carrera que despunta amb força.
Tota la pell de Rita Payés
Amb només 21 anys, la veu de Rita Payés ja s’està fent un lloc al paisatge musical català, i ‘Como la piel’, el seu primer àlbum en solitari, ve a confirmar-ho. Amb un estil que es mou entre els estàndards del jazz, les composicions pròpies i sons més agosarats i contemporanis, la trombonista basteix un treball en què, un cop més, es torna a acompanyar de l’Elisabeth Roma.
A ‘Como la piel’ hi ha reflexions sobre el desamor escrites en un rampell, temes més divertits nascuts de l’ambient de pandèmia i lletres oníriques que ens fan pensar més en María José Llergo o en una Sílvia Pérez Cruz modernitzada que no pas en el jazz que ha marcat la carrera de Rita Payés. Una carrera que va començar amb la Sant Andreu Jazz Band, però que ha evolucionat cap a sons més contemporanis sense renegar, això sí, de les seves essències. Rita Payés serà el dimecres 21 d’abril en concert a la sala BARTS, amb totes les entrades exhaurides.
La música a la sang
La trombonista i cantant Rita Payés Roma porta tant la música la sang que, més que plaquetes, hi deu tenir partitures. Nascuda en el si d’una família de músics, de ben petita va entrar a formar part de la gran pedrera de talents locals que és la Sant Andreu Jazz Band, on va tocar al costat d’Andrea Motis, Ignasi Terraza, Esteve Pi o, és clar, Joan Chamorro. Amb ell, precisament, va publicar dos treballs abans, fins i tot, de fer els 18 anys.
El 2019, la Rita va col·laborar amb l’Elisabeth Roma, guitarrista de llarga trajectòria que, casualitats de la vida, també és la seva mare. I ara, a punt de graduar-se a l’ESMUC, publica el seu primer disc en solitari, l’excusa perfecta per convidar-la avui a l”Àrtic’, on també som molt de sentiments a flor de pell.
