La persona experta en sèries del ‘Plaça Tísner‘, Mariona Borrull Zapata, ens presenta cinc títols que tenen el jazz com element comú, bé perquè expliquen la història d’algun músic d’aquest estil o bé perquè aquesta música hi apareix a la banda sonora. Borrull també inclou propostes que, segons ella, “són molt jazz” perquè relaciona aquest estil amb la novel·la negra. Parlem de ‘The Eddy‘, ‘Wayne Shorter: zero gravity‘, ‘Treme‘, ‘The spoils before dying‘ i ‘Cowboy bebop‘.
‘The Eddy’ [2020]
Netflix
La sèrie passa en un club de jazz que obren a París André Holland (el gran secundari del Hollywood d’autor contemporani) i Tahar Rahim, que d’aquí a un parell de setmanes veurem al ‘Napoleón’ de Ridley Scott. El tema és que contrauen deutes i tenen embolics personals, i l’amor a l’art els porta pel mal camí.
A més de ser una sèrie en què apareix el món del jazz, per Mariona Borrull també té un estil “molt jazz”. Això, diu Borrull, i amb risc de simplificar, vol dir que és sofisticada, bulliciosa, personal. Amb una voluntat “d’estirar les imatges de forma harmònica i acumulativa, entenent-ne molt bé els ritmes”. El responsable de tot plegat és Damien Chazelle, director de ‘La la land’ i de ‘Whiplash’.
‘Wayne Shorter: zero gravity’ [2023]
Prime Video
Ara, Mariona Borrull proposa un títol imprescindible per a qui hagi vingut a escoltar jazz i no vulgui que li vinguin amb històries. Un documental sobre la vida de Wayne Shorter, el saxofonista. La responsable del projecte, Dorsay Alavi, s’ho passa molt bé recreant els universos musicals de Shorter, que també era un budista convençut.
La sèrie repassa tota la seva carrera, primer com a divulgador del bebop amb els Jazz Messengers, després com a cofundador dels Weather Report, que feien jazz rock, i finalment explora la gran influència que ha tingut, dins i fora del món de la música. Wayne Shorter va ser estret col·laborador de Miles Davis, Art Blakey i Herbie Hancock. Una sèrie tribut amb totes les de la llei.
‘Treme’ [2010-2013]
HBO Max
Després de dos títols recents, ara toca reivindicar un clàssic imprescindible. Per Borrull, una sèrie que ha quedat en un segon terme injustament. Una proposta de David Simon que és més conegut per ‘The wire’. Però ‘Treme’, explica Borrull, “s’acosta a tot allò que ens ha fet estimar la televisió de qualitat”.
La història transcorre en el Nova Orleans de després del Katrina. Simon obre una finestra indiscreta privilegiada al barri de Treme, i mira la vida dels veïns, amb especial atenció als seus músics. Descobrim, explica, “les parets de l’edifici, que són les estructures corruptes del poder, però la precisió en els retrats dels interiors és encara poc comú fins i tot en la filmografia de David Simon”.
‘The spoils before dying’ [2015]
The Independent Film Channel
Aquest títol és, per Mariona Borrull, una obra de culte que ningú es pot perdre. Una proposta, diu Borrull, per a la gent que associa el jazz a les novel·les d’Andreu Martín. És a dir, a la novel·la negra. Una minisèrie de sis capítols creada per Eric Jonrosh, “una espècie d’Orson Welles”.
Es tracta d’una història de fals culpable protagonitzada per un pianista de jazz “molt masculí i molt dur. Riu-te’n de Humphrey Bogart”. El que passa és que aquest metarodatge no va ser del tot plàcid, i això es pot veure clarament en la pel·lícula originària… I en la sèrie que l’empaqueta i que sí, “és un despropòsit divertidíssim”.
‘Cowboy bebop’ [2001-2002]
Netflix
Sèrie molt coneguda pels seguidors de l’anime, però que Mariona Borrull considera que val la pena recuperar. Per Borrull, són 26 episodis de pur or a la petita pantalla. Però no confonem amb la versió d’imatge real que va estrenar Netflix el 2021.
‘Cowboy bebop’ és la gran obra de Shin’ichirō Watanabe i troba el punt de comunió perfecte entre la iconografia de l’”space opera”, els perfils de cercarecompenses del western i el ritme de jazz, que porta a unes escenes de lluita impressionants. De fet, per si algú ja l’ha vista: Watanabe té una altra gran sèrie a Netflix que es diu ‘Samurai Champloo’ i que fa el mateix amb el Japó feudal i el hip-hop. Molt recomanable.
