Des que el cinemes Urgell van tancar les portes, l’any 2013, no han fet altra cosa que portar maldecaps als veïns de Sant Antoni. Amb el tancament va sorgir una primera incògnita: què es faria en aquell espai? El nou ús va anunciar-se dos anys més tard, quan el propietari finalment va cedir el terreny per fer-hi un parc, a canvi que s’hi construís també un pàrquing i un supermercat. Aquesta proposta, però, ha tardat a palpar-se damunt del terreny, no ha estat fins aquest febrer que els veïns han pogut gaudir de l’espai promès.
Ara bé, aquest ha estat el menor dels problemes dels veïns de l’illa. De fet, les grans preocupacions els van arribar uns anys més tard, en plena crisi de l’amiant. La teulada del cinema, de gairebé 500 metres quadrats, i en alguns punts quasi a tocar de molts dels balcons de l’illa, estava completament recoberta de planxes de fibres d’amiant. L’alarma va saltar entre els residents de la zona i un llarg i feixuc procés de desamiantatge va iniciar-se per enretirar aquesta taulada contaminada. El procés va tenir dues fases i va tenir la mirada dels veïns posada constantment al damunt, ja que sovint denunciaven males praxis en les tasques per extreure l’amiant.
Finalment, l’odissea ha arribat a bon port i ara el veïnatge de Sant Antoni ja disposa d’una zona més d’esbarjo amb espais enjardinats i un àrea de joc infantil. L’interior d’illa té 1.000 metres quadrats i disposa de dues entrades, una al carrer del Comte Borrell, i l’altra a través del supermercat.
Celebren la fi del procés, però no obliden els fets
Les constants males praxis que denunciaven els veïns de la zona en els processos per extreure l’amiant han generat que celebrin només a mitges aquest nou espai. Estan satisfets de com ha quedat i de l’ús que s’ha donat a aquest nou indret, però asseguren que el procés per arribar-hi ha estat esgotador.
