La fi del confinament va obrir-nos les portes a poder gaudir novament de la natura i l’aire lliure. Les ganes i necessitat de sortir i l’arribada d’un estiu sense la possibilitat de fer viatges llargs han donat com a resultat la massificació de molts espais naturals i l’obertura d’un debat gens fàcil, el de regular o no l’accés al medi natural.

El Parc de Collserola, massificat

El Parc Natural de Collserola és un dels llocs que més han notat els efectes del desconfinament. Segons les dades facilitades pel parc, entre l’inici del desconfinament i el 31 d’agost el nombre de visitants s’ha incrementat un 17 %. Cal destacar sobretot el mes de maig, en el qual es va duplicar la xifra de visites respecte al maig anterior.

S’estima que a finals d’any el nombre de visites volti els sis milions de persones, un milió més del normal.

També remarca l’increment de residus i deixalles procedents de “botellones” a miradors com els de l’Arrabassada o de Sarrià. Collserola té zones especialment massificades en dies concrets, entre les quals el passeig de les Aigües o la zona de la Salut, a Sant Feliu de Llobregat, entre moltes altres. Aquí es concentren la majoria de queixes i incidències entre vianants i ciclistes.

Normativa sobre bicicletes o motos

El Parc Natural de Collserola no permet la circulació de bicicletes de muntanya per corriols ni per camins de menys de tres metres d’amplada. El límit de velocitat és de 20 km/h. Es tracta d’una normativa que apliquen diversos parcs naturals per mantenir els senders a peu i minimitzar-ne l’erosió.

Per realitzar curses de bicicleta de muntanya o activitats esportives, en general, a qualsevol espai protegit com Collserola cal una autorització. També en el cas de l’acampada.

Quads i motocicletes estan regulats per la llei d’accés motoritzat al medi natural. Aquests vehicles només poden moure’s per camins pavimentats en zones forestals o espais d’interès natural, o bé de més de quatre metres d’amplada si no estan pavimentats. En espais naturals de més protecció legal les restriccions són majors.

Convé recordar també que la majoria de boscos catalans tenen propietari, més o menys tres quartes parts. Malgrat això, la majoria de camins tenen garantit el dret de pas.

corriols

Cims emblemàtics, rius i gorgs, col·lapsats de gent en dies assenyalats

Al llarg d’aquest estiu hem vist imatges realment impactants en punts concrets del territori que han disparat totes les alarmes pel fet de superar la capacitat de càrrega de certs espais. No es tracta d’un fet nou, fa anys que s’observa. Però, enguany, ha estat molt preocupant.

La gota que va fer vessar el vas van ser les imatges de saturació al cim de la Pica d’Estats l’Onze de Setembre, publicades pel Parc Nacional de l’Alt Pirineu, les quals es van fer virals a les xarxes i van forçar el debat i la necessitat de buscar solucions.

Ens podem banyar en un riu o en un llac d’alta muntanya?

D’entrada caldria optar sempre per banyar-se només en zones habilitades per a tal funció i evitar espais naturals.

Segons el punt 6.2 del Decret 148/1992  de la Generalitat de Catalunya cal autorització per banyar-se fora de zones habilitades a les reserves naturals de fauna salvatge i als espais naturals de protecció especial, és a dir als parcs naturals i parcs nacionals i zones perifèriques, així com a les reserves naturals.

Mapa d’espais naturals de protecció especial (Font: Gencat.cat)

Fora d’aquestes zones, per exemple, en zones qualificades com a PEIN (espais d’interès natural) d’entrada no estaria prohibit tret que hi hagi alguna regulació concreta d’aquest espai, o bé que l’ajuntament del municipi en el qual es troba ho especifiqui.

Espais naturals protegits a Catalunya. Font: Gencat.cat

Així doncs, a tall d’exemple, no ens podem banyar a l’estany de Sant Maurici (parc nacional) però a l’estany de Malniu (Meranges), dins d’un PEIN, la llei no ho prohibiria malgrat que l’impacte de fer-ho sigui similar. També ens podríem banyar en gorgs de rius i rieres situats fora dels espais naturals de protecció especial, tot i que igualment no és recomanable.

Quins són els impactes de banyar-se en un riu o en un llac d’alta muntanya?

Banyar-se en un llac d’alta muntanya té conseqüències greus pel fet que quan hi entrem remenem el fons d’aigües pures. N’alterem l’estat per l’increment en la presència de sòlids en suspensió i també podem aportar-hi restes de crema solar, insecticides o desodorant i fongs microscòpics que portem a la pell. Tot plegat, substàncies químiques que poden perjudicar la fauna que hi viu i acabar matant-la.

A més, en entrar a l’aigua podem aixafar els ous i les larves dels amfibis que hi ha.

Parc Nacional Aigüestortes i Sant Maurici
Estanys pròxims al Refugi d’Amitges, a Sant Maurici, on és prohibit banyar-se

Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, destaca, en aquest sentit, el cas dels estanys on només hi ha amfibis, que són altament sensibles pel fet que aquests animals capten a través de la pell les substàncies químiques tòxiques que hi aportem. A banda, es tracta d’estanys en els quals la renovació de l’aigua és molt lenta, per tant hi ha efecte acumulatiu.

Banyar-se al riu

no és tan delicat, per bé que també té conseqüències. Els impactes venen sobretot pel fet que grups de gent poden acabar obrint camins nous a través del bosc de ribera per accedir a l’aigua i causar l’erosió i la destrucció de la vegetació de ribera.

El pas de persones per accedir a l’aigua altera la llera del riu, un fet que pot afectar vertebrats i invertebrats aquàtics. El tema de les cremes o desodorants és similar, tot i que la renovació de l’aigua els dissol més ràpidament que en un llac. Cal sumar-hi l’aportació de deixalles o paper higiènic.

 

Què caldria fer per evitar la massificació?

L’educació ambiental i també la formació en l’àmbit muntanyenc

són bàsiques. Caldria que anéssim tots a la natura sent conscients que allò no és nostre, nosaltres li pertanyem, i hauríem d’actuar en conseqüència. En el fons haver de limitar, prohibir o regular l’accés indica manca de formació i educació.

Actualment entitats muntanyenques han demanat regulació dels accessos als espais més massificats. És el cas del Centre Excursionista de Catalunya, o bé la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), la qual ha sol·licitat un estudi urgent per regular l’accés a punts concrets de muntanya en determinades èpoques de l’any, en termes de conservació del medi ambient i de seguretat a la muntanya.

pantà de Santa Fe
El pantà de Santa Fe, al Parc Natural del Montseny

Regulacions a mida per a cada espai

El Parc Natural de l’Alt Pirineu està treballant per identificar els punts que es massifiquen i conèixer quina és la capacitat d’acollida per regular-los en determinades èpoques de l’any. Ja ha anunciat que regularà l’accés a la Pica d’Estats, el pic de Sotllo o Sant Joan de l’Erm per limitar-ne l’aforament.

La riera de Merlès fa anys que pateix massificació a l’estiu. L’any passat ja s’hi va fer restricció d’accés motoritzat. Enguany, per qüestions sanitàries de la covid-19, els municipis que formen la riera hi han prohibit l’accés i s’hi ha fet vigilància amb l’ajuda dels Agents Rurals i els Mossos. També s’ha prohibit al torrent de la Cabana (Campdevànol-Ripollès) i a Sant Pere de Torelló, on s’han pres mesures per evitar massificació i incivisme.

Comarques com el Berguedà, amb problemes de massificació en punts com el Pedraforca, els Empedrats o la Baells, volen treballar amb agents implicats, ajuntaments, entitats ecologistes o figures com el Parc Natural del Cadí-Moixeró per consensuar el millor model per regular l’accés als espais naturals.

 

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a