La tardor del 2022 ens ha portat, fins ara, temperatures excepcionalment elevades, atípiques també als Pirineus i en zones de muntanya d’arreu del territori. Les pluges abundants del mes d’agost, sumades a alguns episodis puntuals de pluja (pocs, però suficients), han permès que la temporada de bolets fos bona en molts casos i que s’estigui allargant més de l’habitual al nord de Catalunya.
Si ets un amant dels bolets o bé t’estàs iniciant en el món dels boletaires, et proposem que no et perdis aquesta guia imprescindible per saber-ho tot abans d’anar a buscar bolets.
Els bolets
Els bolets són els aparells reproductors d’alguns fongs. Els fongs tenen unes hifes (filaments soterrats) que, en conjunt, conformen una massa que s’anomena miceli: una mena de teranyina o cotó fluix a través del la qual es nodreixen els fongs.
Alguns micelis tenen la capacitat de produir bolets, d’altres, com els de la floridura de la llimona, no. Així doncs, no tots els fongs fan bolets, però sí que tots fan espores, l’element reproductor.
Què necessiten els bolets?
Els bolets, per sortir, necessiten unes condicions de temperatura i humitat molt determinades. La temperatura extrema —sobretot les glaçades—, la manca de pluja i el vent en són els enemics principals.
Convé tenir present que als bolets no tan sols els importa què passa a finals d’estiu i al llarg de la tardor, sinó que també és important com es comporta la primavera, ja que la pluja i l’ambient humit d’aquesta estació permeten que es puguin desenvolupar correctament els micelis.
Coneix els bolets comestibles més buscats
- Rovellons, el bolet més preuat
- Ceps, un dels bolets més abundants
- Camagrocs, un bolet de conservació fàcil
Per què no hem d’arrencar bolets en va?
Els bolets no s’han d’arrencar mai de forma injustificada, ja que tenen funcions beneficioses per al bosc. Si els eliminem o malmetem perquè sí, acabarem perjudicant, de retruc, el bosc i l’ecosistema on viuen.
Els bolets sapròfits són els bolets descomponedors, és a dir, els que podreixen i descomponen la matèria morta com troncs, soques, branques o fullaraca. Aquests bolets, en definitiva, netegen el bosc: eviten l’acumulació de matèria orgànica i, de pas, reciclen els minerals que podran reutilitzar de nou plantes i arbres.
Aquests són, per tant, els bolets de soca.
Els bolets simbionts ajuden els arbres a agafar més aigua i sals minerals del substrat. Ho fan usant les hifes, uns filaments soterrats que hi ha sota els bolets i que conformen el miceli. Aquests filaments s’entortolliguen amb les arrels dels arbres, les quals guanyen superfície per poder agafar aigua i nutrients del sòl. A canvi, l’arbre dona aliment al bolet. Aquesta relació s’anomena micoriza.
Les micorizes ajuden l’arbre a viure millor i són d’alta importància actualment, en un context de canvi climàtic i de sequeres més freqüents. Així, si arrenquem bolets de forma massiva, podem malmetre els micelis i, de retruc, també perjudiquem els arbres del bosc.
Convé saber que les micorizes són molt selectives, els bolets s’associen normalment a un tipus d’arbre o grup d’arbres emparentats. És per això que, per exemple, hem d’anar a buscar rovellons a les pinedes, o rossinyols a boscos planifolis (alzinars, fagedes, etc.). Cal escollir, doncs, un tipus de bosc en funció del bolet que vulguem trobar.
Finalment, hi ha els bolets paràsits, els quals aprofiten la matèria orgànica viva, com pot ser un arbre o un altre ésser viu. L’arbre afectat en pateix les conseqüències, i fins i tot es pot arribar a morir.
La importància dels colors i les olors dels bolets
Andrés Valverde, micòleg de la Societat Catalana de Micologia, destaca que, malgrat que el tema dels colors dels bolets no està gaire estudiat o explicat en la literatura científica, es creu que els colors vius podrien atreure els insectes micròfags (que mengen els bolets), tal com passa en el cas de les flors. “Això els interessa als bolets per tal que, quan els visitin, s’emportin espores enganxades i, per tant, els ajudin a dispersar-les, a reproduir-se”. En qualsevol cas, matisa, no es pot generalitzar perquè també hi ha bolets de colors poc atraients.
L’expert esmenta també que colors llampants, com el vermell, a la natura solen interpretar-se com a perill. Aquest podria ser el cas del reig bord (“Amanita muscaria”), espècie no mortal, però sí tòxica i psicotròfica.
Les olors dels bolets també solen servir per atreure animals que els ajudin a disseminar les espores. Un exemple serien les tòfones, com la tòfona negra i les altres, que emeten una olor intensa per atreure els senglars, animals que en dispersaran les espores.
Un altre exemple seria l’ou del diable (“Phalus impudicus”), un bolet que fa molta pudor, similar a la d’un cadàver. L’olor serveix per atreure les mosques, les quals s’enduran posteriorment la gelatina amb les espores i en facilitaran així la dispersió.
Bolets tòxics i el seu verí
Les toxines, explica Valverde, com d’altres metabòlits secundaris dels bolets, s’interpreten com a mecanisme de defensa davant de possibles depredadors. Alguns metabòlits són responsables del sabor amargant, que podria ser causa de rebuig per diversos animals.
Això fa que evolutivament els animals aprenguin a evitar les espècies tòxiques o indigestes. Ara bé, és important recordar que els efectes en les persones són diferents. Un llimac, per exemple, podria arribar a menjar una farinera borda (“Amanita phalloides”), espècie mortal, i no li passa res. Nosaltres, en canvi, podríem morir.
En definitiva, no ens podem refiar dels bolets que mengen i no mengen els animals, ja que el seu sistema digestiu és molt diferent al nostre.
No collir bolets en cas de dubte
En cas de dubte es recomana no collir els bolets si són per menjar. No cal posar al cistell els bolets que no es coneixen, convé deixar-los al bosc.
També es pot acudir a un expert. La Societat Catalana de Micologia s’ofereix a identificar bolets en cas de dubte, bé de forma presencial els dilluns a la seva seu social del carrer de la Marina o bé a través de les xarxes socials.
Arrencar o tallar els bolets?
Els micòlegs són partidaris d’arrencar el bolet, tot descalçant-lo fent alçaprem amb el ganivet o la mà, per tal que surti sencer, sense fer-ne malbé el miceli, que seria “com el cos del fong”. El bolet sencer facilitarà, a més, que se l’identifiqui “a posteriori”.
Finalment, convé tenir present l’impacte que suposa el nostre pas pel bosc. Cal evitar la massificació, minimitzar l’erosió en transitar pel bosc i, sobretot, respectar en tot moment l’entorn, sense deixar cap rastre del nostre pas.
