La tardor del 2020 ens recorda, de moment, una mica les d’abans pel que fa al temps, amb força pluja i temperatures pròximes a les habituals. A diferència de la temporada passada, aquesta normalitat meteorològica s’està traduint (de moment) en una temporada de bolets força bona, una mica també com les d’abans.

Si ets un amant dels bolets o bé t’estàs iniciant en el món dels boletaires, et proposem que no et perdis aquesta guia imprescindible per saber-ho tot abans d’anar a buscar bolets. 

Els bolets

Els bolets són els aparells reproductors d’alguns fongs. Els fongs tenen unes hifes (filaments soterrats) que, en conjunt, conformen una massa que s’anomena miceli: una mena de teranyina o cotó fluix a través del la qual es nodreixen els fongs.

Alguns micelis tenen la capacitat de produir bolets , d’altres com els de la floridura de la llimona, no. Així doncs, no tots els fongs fan bolets, però sí que tots fan espores, l’element reproductor.

Què necessiten els bolets?

Els bolets, per sortir, necessiten unes condicions de temperatura i humitat molt determinades. La temperatura extrema —sobretot les glaçades—, la manca de pluja i el vent en són els enemics principals.

Convé tenir present que als bolets no tan sols els importa què passa a finals d’estiu i al llarg de la tardor, sinó que també és important com es comporta la primavera, ja que la pluja i l’ambient humit d’aquesta estació permeten que es puguin desenvolupar correctament els micelis.

Coneix els bolets comestibles més buscats

Per què no hem d’arrencar bolets en va?

Els bolets mai no s’han d’arrencar de forma injustificada, ja que tenen funcions beneficioses per al bosc. Si els eliminem o malmetem perquè sí acabarem perjudicant, de retruc,  el bosc i l’ecosistema on viuen.

bolets arrencats

Els bolets sapròfits: són els bolets descomponedors, és a dir, podreixen i descomponen la matèria morta com troncs, soques, branques o fullaraca. Aquests bolets, en definitiva, netegen el bosc: eviten l’acumulació de matèria orgànica i, de pas, reciclen els minerals que podran reutilitzar de nou plantes i arbres.

Aquests són, per tant, els bolets de soca.

bolets de soca
Els bolets de soca descomponen la matèria orgànica

Els bolets simbionts ajuden als arbres a agafar més aigua i sals minerals del substrat. Ho fan usant les hifes, uns filaments soterrats que hi ha sota els bolets i que conformen el miceli. Aquests filaments s’entortolliguen amb les arrels dels arbres, les quals guanyen superfície per poder agafar aigua i nutrients del sòl. A canvi, l’arbre li dona aliment al bolet. Aquesta relació s’anomena micoriza.

Les micorizes ajuden l’arbre a viure millor i són d’alta importància actualment, en un context de canvi climàtic i de sequeres més freqüents. Així, si arrenquem de forma massiva bolets, podem malmetre els micelis i, de retruc, també perjudiquem els arbres del bosc.

Convé saber que les micorizes són molt selectives, els bolets s’associen normalment a un tipus d’arbre o grup d’arbres emparentats. És per això que, per exemple, hem d’anar a buscar rovellons a les pinedes, o rossinyols en boscos planifolis (alzinars, fagedes, etc.). Cal escollir, així doncs, un tipus de bosc en funció al bolet que vulguem trobar.

rovelló
Els rovellons creixen en pinedes

Finalment, hi ha els bolets paràsits, els quals aprofiten la matèria orgànica viva com pot ser un arbre, o un altre ésser viu. L’arbre afectat en pateix les conseqüències, fins i tot es pot arribar a morir.

La importància dels colors i les olors dels bolets

Andrés Valverde, micòleg de la Societat Catalana de Micologia, destaca que, malgrat que el tema dels colors dels bolets no està gaire estudiat o explicat a la literatura científica, es creu que els colors vius podrien atreure els insectes micròfags (que mengen els bolets), tal com passa en el cas de les flors. “Això els interessa als bolets per tal que, quan els visitin, s’emportin enganxades espores i, per tant, els ajudin a dispersar-les, a reproduir-se”. En qualsevol cas, matisa, no es pot generalitzar perquè també hi ha bolets de colors poc atraients.

L’expert esmenta també que colors llampants, com el vermell, a la natura solen interpretar-se com a perill. Aquest podria ser el cas del reig bord (“Amanita muscaria”), espècie no mortal, però sí tòxica i psicotròfica.

reig bord
reig bord (“Amanita muscaria”)

Les olors dels bolets també solen servir per atreure animals que els ajudin a disseminar les espores. Un exemple serien les tòfones, com la tòfona negra i les altres, les quals emeten una olor intensa per atreure els senglars, animals que en dispersaran les espores.

Un altre exemple seria l’ou del diable (“Phalus impudicus”), un bolet que fa molta pudor, similar a la d’un cadàver. L’olor serveix per atreure les mosques, les quals s’enduran posteriorment la gelatina amb les espores i en facilitaran així la dispersió.

ou del diable
Ou del diable. Foto: Jan de Laaat

Bolets tòxics i el seu verí

Les toxines, explica Valverde, com d’altres metabòlits secundaris dels bolets, s’interpreten com a mecanisme de defensa davant de possibles depredadors. Alguns metabòlits són responsables del sabor amargant, el qual podria ser causa de rebuig per diversos animals.

Això fa que evolutivament els animals aprenguin a evitar les espècies tòxiques o indigestes. Ara bé, és important recordar que els efectes a les persones són diferents. Un llimac, per exemple, podria arribar a menjar una farinera borda (“Amanita phalloides”), espècie mortal, i no li passa res. Nosaltres, en canvi podríem morir.

farinera borda
La farinera borda, espècie mortal. Foto: Archenzo

En definitiva, no ens podem refiar els bolets que mengen i no mengen els animals, ja que el seu sistema digestiu és molt diferent al nostre.

No collir bolets en cas de dubte

En cas de dubte es recomana no collir els bolets si són per menjar. No cal posar al cistell els bolets que no es coneixen, convé deixar-los al bosc.

També es pot acudir a un expert. La Societat Catalana de Micologia s’ofereix a identificar bolets en cas de dubte, bé de forma presencial els dilluns a la seva seu social del carrer de Marina, bé a través de les xarxes socials.

Arrencar o tallar els bolets?

Els micòlegs són partidaris d’arrencar el bolet, tot descalçant-lo fent alçaprem amb el ganivet o la mà, per tal que surti sencer, sense fer malbé el miceli, que seria “com el cos del fong”. El bolet sencer facilitarà, a més, que se l’identifiqui “a posteriori”.

Finalment, convé tenir present l’impacte que suposa el nostre pas pel bosc. Cal evitar la massificació, minimitzar l’erosió en transitar pel bosc i, sobretot, respectar en tot moment l’entorn, sense deixar cap rastre del nostre pas.